Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
la Granota
Hostal
Antic hostal del pla de Barcelona, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals.
Era al capdavall de l’estany de la Llacuna, i donà nom a un barri format a la fi del s XIX
Montgat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, al límit amb el Barcelonès, que forma part de la conurbació de Barcelona.
Situació i presentació Com Tiana, municipi del qual depengué fins el 1936, forma part de l’àrea metropolitana de Barcelona Situat a la costa, el sector de platja s’estén des del sector industrial del barri de les Mallorquines continuació del carrer del Manresà de Badalona fins al sector de caràcter més residencial proper al terme del Masnou Limita amb el terme municipal de Tiana al N, el d’Alella i el Masnou a l’E i el de Badalona a l’W La complexa estructura orogràfica del terme i les modernes vies de comunicació han motivat l’expansió fragmentada de la població en distints nuclis el nucli…
la Mosquera
Nucli
Un dels nuclis urbans d’Encamp (Andorra), conurbat amb el de Tremat, a l’esquerra de la Valira, a 1 261 m alt, a la carretera del Pas de la Casa.
És, de fet, el centre de la parròquia i ha tingut un fort creixement des de mitjan s XX Té un barri residencial anomenat Bellavista d’Encamp
Soldeu
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 825 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall d’Incles.
Centre important d’esports d’hivern, des del 1963 actualment disposa, juntament amb la nova estació de Tarter 1981, de tres teleselles i catorze teleesquís A la població s’han construït blocs d’apartaments, hotels i un barri nou, situat a poca distància del poble, a l’indret on comença el telesella que puja a les pistes que s’inicien al pla dels Espiolets És el nucli habitat més alt d’Andorra, i un dels més alts dels Pirineus
Fibracolor
© Alberto González Rovira
Veïnat
Veïnat del municipi de Tordera (Maresme).
El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext
el Palau
Barri
Barri de Mataró (Maresme), situat al NE del centre urbà, entre la ronda d’Alfons X i el barri de Molins.
Sorgí amb l’expansió urbana i l’onada immigratòria dels anys cinquanta És urbanitzat i té una gran densitat de població i d’ocupació del sòl
Valldeix
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Veïnat
Veïnat del municipi de Mataró (Maresme), al nord de la ciutat, al peu de la serra de can Bruguera, a la vall de la riera de Valldeix o de Sant Simó (que desemboca a la mar, a llevant del nucli urbà).
L’alou de Valldeix és esmentat ja el 1024, i l’església de Sant Sadurní de Valldeix el 1066, i durant la baixa edat mitjana tingué també l’advocació de Santa Cecília El 1517 i el 1848 fou reedificada des de la segona meitat del segle XVIII s’hi féu popular la devoció a santa Rita Fins a mitjan segle XX ha estat format per un conjunt de masies, però durant els darrers decennis ha anat formant-se, a la part més propera a la ciutat, un barri obrer Sovint han estat utilitzades les grafies deturpades de Vall-lleix, Batlleix i Vatlleix