Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Figueroles de Domenyo
Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià, en un dels sectors més accidentats de la comarca, als vessants meridionals de las Peñas de Dios, a la capçalera de la rambla del Villar.
La part no conreada és ocupada en gran part per pinedes 700 ha La base econòmica és l’agricultura, principalment de secà blat, ordi, vinya i arbres fruiters Hi ha apicultura i l’explotació del caolí dóna feina a unes 50 persones És lloc d’estiueig El poble 531 h 2006 770 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la carretera de València a Terol per Arcos de Las Salinas, al límit amb el terme d’Andilla L’església parroquial Santa Bàrbara fou ampliada el 1910 El seu origen sembla remuntar-se al s XVIII, que era un llogaret dependent de Domenyo, del qual se separà el 1852
les Alcubles

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…
Xelva
Xelva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El seu extens terme s’allarga 30 km de N a S des dels contraforts meridionals de la serra de Javalambre fins a la serra d’El Negrete, límit amb la Plana d’Utiel, que durant segles fou frontera amb Castella El Túria travessa el terme fortament encaixat d’W a E parallel a aquest corre el seu afluent per l’esquerra, el riu de Xelva o de Toixa dit rambla d’Arquela a la capçalera, que neix el vessant meridional de la serra d’El Sabinar, dins el terme d’Alpont, i que s’uneix al seu collector a Domenyo, després de passar per Toixa, Xelva i Calles, d’un curs més obert que el Túria Són nombroses les…
Cabrils

Cabrils
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al vessant de marina de la Serralada Litoral, a l’W del turó d’en Cirers.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb els termes d’Òrrius i Argentona, a l’E amb Cabrera de Mar, a l’W amb Vilassar de Dalt i vers la façana marítima amb Vilassar de Mar S’estén a la capçalera d’una vall oberta dins la Serralada Litoral, al sector de llevant de la serra de Sant Mateu, drenada per la riera de Cabrils, que desemboca directament a la mar al nucli de Vilassar de Mar, i envoltada —sobretot al N i a l’E— per cims destacats, com el turó d’en Cirers 471 m d’altitud i Montcabrer 319 m Comprèn el poble de Cabrils, cap de municipi, el veïnat del Sant Crist, masies…
Premià de Dalt
La casa de la Vila de Premià de Dalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, separat del Vallès Oriental per la serralada de Marina (massís de Sant Mateu, 499 m alt.)..
Situació i presentació Limita amb els termes de Vilassar de Dalt NE,Vilassar de Mar SE, Premià de Mar S, el Masnou SW, Taià W, tots del Maresme, i Vallromanes NW, del Vallès Oriental Comprèn el poble de Premià de Dalt, cap de municipi, els barris de Santa Anna i Tió, la Floresta i la Pixotella o el Remei, l’ermita de Sant Mateu i el santuari de la Cisa, algunes masies antigues i diverses urbanitzacions residencials Fins el 1836 el terme arribava a la mar i incloïa, en la característica situació del Maresme, el poble antic resguardat dels atacs marítims i el barri de mar, que en desaparèixer…
els Serrans

Comarca del País Valencià, a la regió de Sogorb, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis que donen…