Resultats de la cerca

Els cartoixans de Vallparadís Terrassa s’establiren el 1415 a l’antic priorat femení de Montalegre mentre construïen al seu peu, en un vessant de la Serralada de Marina, un nou monestir Els cartoixans de Sant Pol Maresme s’hi reuniren el 1434 El nou monestir fou construït, d’acord amb els models de l’orde, amb tres sectors el primer, habitat per conversos, amb porteria, fusteria, farmàcia i altres dependències el segon, amb dependències comunes església bastida en 1415-63, gòtica, amb un portal afegit el 1625, menjador, sala capitular i capelles, entorn d’un petit claustre i el tercer,…

Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta al s XVI, i de Sant Miquel de Mata, restaurada al s XIV, que donà nom a l’antiga població Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata , dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista

Situació S’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera Lloc de pas, des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa, és una comarca molt coneguda i molt poblada Morfològicament pot dividir-se en dues parts el vessant oriental de la serralada i la plana que s’estén al seu peu, davant la mar A la zona muntanyosa els materials són majoritàriament granítics, solcats per petits o grans dics de roques més dures, però en general és un granit fàcilment atacable per l’acció química de l’aigua i la temperatura al sector occidental de Montgat a Sant…

La seva urbanització començà els anys cinquanta amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix els Molins Baixos i cases autoconstruïdes per immigrants Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell

Sorgí amb l’expansió urbana i l’onada immigratòria dels anys cinquanta És urbanitzat i té una gran densitat de població i d’ocupació del sòl

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que canvià…

Era a 133 m d’altitud, a la costa, dins el terme de Mataró És esmentat ja el 1042

S'estén per la carretera de Barcelona a la Jonquera, parallelament a la via del ferrocarril de Barcelona a Girona per Mataró, el qual hi té baixador

S’hi celebren aplecs

Segons tradició, fou convent de templers però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates 1340, renovada el 1746