Resultats de la cerca

Sorgí amb l’expansió urbana i l’onada immigratòria dels anys cinquanta És urbanitzat i té una gran densitat de població i d’ocupació del sòl

És format per blocs d’habitatges i cases unifamiliars urbanitzades segons el model de la ciutat jardí seguint un vell projecte del 1924 Fou promogut els anys quaranta per la Caixa d’Estalvis Laietana de Mataró

La seva urbanització començà els anys cinquanta amb la construcció de cases unifamiliars al sector més baix els Molins Baixos i cases autoconstruïdes per immigrants Actualment hom construeix cases de pisos que van substituint les anteriors, especialment en l’extensió del barri vers la riera de Cirera, àrea anomenada can Clavell

Sorgí en el decenni dels anys cinquanta, però no tingué entitat fins els seixanta De llavors ençà, la seva trajectòria històrica ha estat la típica de la urbanització marginal Hi manquen les infraestructures i els serveis urbans bàsics i, encara avui, es relaciona amb la ciutat només per dos punts la part alta del barri de Cerdanyola i el torrent d’en Trisac, el pas pel qual esdevé impossible quan plou

És el primer edifici que construí l’arquitecte, i l’únic que no fou promogut ni per la burgesia ni per l’Església  De tot el projecte ideat, només es construí la nau de blanqueig de cotó, les latrines adjacents i una de les casetes per als treballadors desapareguda En la construcció de la nau destaca els desenvolupament dels arcs com a elements sustentadors Abandonada durant molts anys, el 2002 l’Ajuntament de Mataró inicià les obres de restauració i rehabilitació, i des del 2010 és la seu de la Collecció Bassat d’art contemporani

El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext

A la fi del segle X hom té noticies ja del terme del castell, sota el domini de la nissaga Goscons, que entroncà amb la dels Arquer al segle XIII, i els transferí així la senyoria i els seus vincles L’edificació mantingué fins a mitjan segle XIX una important torre i una capella sota l’advocació de sant Feliu La imatge, que fou traslladada a la seu parroquial, presideix el temple juntament amb sant Pere i sant Iscle  Al final dels anys 1970, el Dr Maluquer de Motes dugué a terme unes excavacions als fonaments del castell que mostraren les restes d’un absis paleocristià al lloc

Situació i presentació Limita també amb Arenys de Munt W, Sant Iscle de Vallalta N i Sant Cebrià de Vallalta E Situat als vessants marítims dels darrers contraforts del massís de Montnegre, la serra de Pedracastell, de 312 m d’altitud, separa el territori de la Vallalta terme de Sant Iscle, del qual Canet formà part fins al segle XVI Alguns petits torrents solquen el territori de Valldemaria, al límit amb Arenys de Mar, d’en Misser i de Martra, el qual limita amb Sant Pol La platja és llarga i sorrenca El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d’estiueig, l’antiga casa…

Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del segle XII, però…