Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
coll de l’Era d’en Móra
Collada
Coll dels municipis de Calella i Sant Cebrià de Vallalta (Maresme).
Alella de Mar
Barri
Antic barri marítim de la parròquia d’Alella (Maresme), situat a la desembocadura de la riera d’Alella, agregat a mitjan s XIX a la contigua vila del Masnou, amb la qual avui forma conurbació.
Era anomenat també les Cases de Mar
castell d’Onofre Arnau
Castell
Nom donat a l’antic castell de Mata
, després de Mataró
, desaparegut.
Era a 133 m d’altitud, a la costa, dins el terme de Mataró És esmentat ja el 1042
la Granota
Hostal
Antic hostal del pla de Barcelona, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals.
Era al capdavall de l’estany de la Llacuna, i donà nom a un barri format a la fi del s XIX
Hortsavinyà
Aspecte de l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà
© Alberto González Rovira
Poble
Poble del municipi de Tordera (Maresme), situat a la capçalera de la riera de Pineda, prop del coll de Palomeres, al vessant S del puig d’Hortsavinyà, a l’extrem E del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, en formen el nucli principal A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya
priorat de Montalegre
Priorat
Antic priorat femení (Santa Maria de Montalegre) de donades o canongesses augustinianes situat al municipi de Tiana (Maresme), al límit N del terme, prop del coll de Montalegre, a l’indret de l’actual la Conreria.
Les monges s’hi establiren al començament del segle XIII, i el 1265 la comunitat era de dotze monges, comandades per la prioressa Guillema El bisbe Arnau de Gurb els donà la regla de Sant Agustí, i el 1362, a causa de la solitud del lloc, es traslladaren al convent de Montalegre de Barcelona
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta
Can Mates
Aspecte de la masia de Can Mates
© Alberto González Rovira
Masia
Masia situada al NE del nucli de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme).
És un edifici amb coberta de dues aigües i portal adovellat, amb ornamentació heràldica a la façana principal Té una capella del segle XVIII a la part sud La masia, documentada des del segle X, fou antiga residència del marquès de Monsolís, i Can Goita era la porta d'entrada del recinte de Can Mates
baronia de Vallalta
Història
Jurisdicció senyorial centrada el castell de Vallalta (Maresme).
Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813
castell de Sacreu
Història
Fortificació prefeudal situada en una de les elevacions (368 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu