Resultats de la cerca

És un edifici de planta quadrada amb construccions més recents adossades La façana és estucada imitant carreus a les cantonades, i la coberta és plana sobre sostre mort Originàriament hi havia puntes ornamentals a les crestes de la coberta El conjunt queda completat per unes antigues cavallerisses en un volum rectangular d’una planta Fou antiga porteria de la casa del marquès de Monsolís Can Mates  

El nucli sorgí arran de la installació de l’empresa de tints, aprestos i acabats tèxtils Fibracolor, l’any 1952, a la dreta de la Tordera Seguint la filosofia de les colònies fabrils del segle XX, al costat de la fàbrica es bastí un barri per a tècnics i treballadors amb cases unifamiliars voltades de jardins, amb serveis, camps d’esports i capella L’empresa Fibracolor tancà el 2008, i tres anys més tard, l’antiga fàbrica fou enderrocada i en el solar es construí un centre logístic de l’empresa tèxtil Inditext

L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, en formen el nucli principal A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya

És un edifici amb coberta de dues aigües i portal adovellat, amb ornamentació heràldica a la façana principal Té una capella del segle XVIII a la part sud La masia, documentada des del segle X, fou antiga residència del marquès de Monsolís, i Can Goita era la porta d'entrada del recinte de Can Mates 

L'edifici actual, declarat bé cultural d’interès nacional, es correspon a una casa forta del segle XVI, de planta rectangular amb torrellons a la part superior dels quatre angles de tancament, els quals presenten una coberta de rajola vidrada verda i blanca Té nombroses obertures de mides diverses, totes amb llinda, a les quatre façanes La porta d'accés principal és d'arc de mig punt adovellat Per sobre d'aquest s'obren tres balcons amb llindes motllurades i baix relleus En aquesta façana destaca també un escut

L’edifici, d’estil modernista, fou construït per Josep Puig i Cadafalch entre el 1898 i el 1899 com a residència d’estiu del financer Josep Garí i Cañas S’inspira en el gòtic civil dels segles XV i XVI, i és cobert per una teulada de quatre aigües, de ràfec prominent, i una torratxa en un dels angles, mentre que als altres hi ha garites amb coronament de ceràmica A la façana principal hi ha una tribuna de pedra d’estil neoplateresc la resta de façanes estan decorades amb esgrafiats florals A la torre, destaca un rellotge de sol Envolten…

El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cella monacal al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins el 1359, dependència que es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de…

Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta

Situació i presentació El sector septentrional forma part del sector de la Serralada Litoral del massís de la serra del Corredor, que s’estén als peus del turó de Montalt 597 m, cim culminant del terme, al límit amb el de Sant Andreu de Llavaneres i el de Dosrius De les diverses rieres que davallen de la part muntanyosa, es destaquen la riera del Balís, límit amb Llavaneres, la riera de Sant Vicenç, que travessa el poble de Sant Vicenç de Montalt, la riera dels Gorgs i la de Caldes, límit de llevant i important fita divisòria històrica entre les diòcesis de Barcelona i de Girona i entre les…

Situació i presentació Limita amb els termes selvatans de Blanes E, Lloret de Mar NE, Maçanet de la Selva i Fogars de Tordera N, amb Sant Celoni W, del Vallès Oriental, i amb Sant Cebrià de Vallalta SW, Pineda i Santa Susanna S i Palafolls SE, del Maresme El territori a la dreta de la Tordera és accidentat pels vessants orientals del massís de Montnegre, amb els cims del turó de Ca n’Alomar 701 m, limítrof amb Sant Cebrià de Vallalta i Sant Celoni, i el turó de la Grimola 664 m, el puig d’Hortsavinyà 572 m i el puig de Caselles 672 m, també al sector de ponent del terme, la serra de Roca-…