Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Vantaa
Ciutat
Ciutat del lääni d’Uudenmaan, Finlàndia, al N de l’aglomeració de Hèlsinki.
Té aeroport internacional
Dunedin
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Capital de l’àrea estadística d’Otago, a l’Illa del Sud, Nova Zelanda.
Nucli industrial indústria tèxtil, metallúrgica i port exportador Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universitat d’Otago, fundada el 1869
Tampere
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del lääni de Hämeen, Finlàndia.
Situada entre els llacs Näsijärvi i Längelmävesi, hi ha producció d’energia elèctrica aprofitant el desnivell entre els llacs Centre comercial, és la segona ciutat industrial del país Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Seu de bisbat luterà
Manukau
Ciutat
Ciutat de Nova Zelanda, al N de l’illa del Nord, en un istme que separa Waitemata de Manukau Harbour, amb una ampla (390 km2) rada en la mar de Tasmània.
Integrada en els plans d’ordenació de l’àrea d’Auckland 19 km al NW la major part del terme és aprofitat per a usos agrícoles i la resta dedicada a zona industrial i residencial Té producció de formatges, mantegues i llana indústries de l’alumini, plàstics, fibres sintètiques i maquinària, i un aeroport internacional a Mangere
Christchurch
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’àrea estadística de Canterbury, a Nova Zelanda, o Illa del Sud.
Situada a la plana de Canterbury, vora la Pegasus Bay, a la part septentrional de l’istme que uneix la península de Banks amb la resta de l’illa Bé que la seva activitat principal es desenvolupa en el sector terciari, l’activitat industrial indústria del calçat, tèxtil, alimentària, mecànica, de la construcció hi va adquirint importància Centre d’ensenyament superior University of Canterbury, fundada el 1873 Port transoceànic i aeroport internacional a Lyttelton Harbour Des del 1956 és el punt de partida de l’"operation Deep Freeze”, que proveeix les bases nord-americanes a l’…
Wellington
Ciutat
Capital de Nova Zelanda i de l’àrea estadística homònima.
Situada a l’extrem sud de l’illa del Nord, a la badia de Port Nicholson, forma, juntament amb Petone, Lower Hutt i Upper Hutt, una conurbació Per la seva situació gaudeix d’un port natural excellent, abrigat de tots els vents, per on són exportats els productes agrícoles de la rica comarca Hi ha indústries tèxtils, alimentàries, elèctriques, electròniques, mecàniques, de l’automòbil, del cautxú i químiques Les seves activitats han donat lloc a un ràpid creixement de la ciutat, que ha hagut d’estendre la zona residencial i la industrial a la vall del Hutt Té aeroport internacional…
Hèlsinki
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Finlàndia i del lääni d’Uudenmaan.
Situada en una península sobre el golf de Finlàndia, vorejada per nombrosos illots, l’envolta la mar per tres costats A l’E hi ha el barri de Sörnäinen, residencial obrer, al NE els barris nous, i al NW àrees residencials burgeses, separades pel llac de Töolö i pel parc olímpic d’un sector urbà industrial La forma de la península proporciona nombrosos ports el meridional, pròxim al centre urbà, de passatgers el de Sörnäinen, exportador de fusta i el de Sandviken-Hietalahti, importador de cereals i de carbó A més de la funció administrativopolítica, hi és desenvolupat el sector industrial…
Nova Zelanda
Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
Finlàndia
Estat
Estat del nord d’Europa, el més oriental dels estats escandinaus, situat entre Rússia, a l’E, amb la qual té més de 1.000 km de frontera, la mar Bàltica, al S i l’W, Suècia, al NW, i Noruega, al N; la capital és Hèlsinki.
La geografia física El relleu i la geologia Geològicament, Finlàndia forma part de l’escut bàltic, el qual no hi ha experimentat les alteracions que l’han afectat a la península escandinava, de la qual també és el basament, i que n’han modificat l’orogènia El país és constituït per un gran peneplà, format principalment per materials granítics i cobert d’un gran gruix de sediments fluvioglacials, afectat només per la presència d’algunes fractures resultants de la tectònica terciària i per la gran massa de glaç del Quaternari Tret del petit sector del NW, que s’endinsa entre Noruega i Suècia…