Resultats de la cerca
Es mostren 10564 resultats
Sant Pere del Puig
Caseria
Ermita
Caseria disseminada i ermita del municipi de la Selva del Camp (Baix Camp), a l’W de la vila, en un contrafort (puig de Sant Pere) oriental del puig d’en Cama.
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Sant Joan dels Arcs
Poble
Poble del municipi de Vinyols i els Arcs (Baix Camp), al S del terme, vora el nucli de Cambrils.
El castell dels Arcs fou bastit el 1154 per Ramon dels Arcs, a qui el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà el lloc per a repoblar La senyoria fou comprada el 1243 per l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat Vora la carretera de Barcelona a València hi ha la Casa de Sant Josep, aspirantat dels germans de les escoles cristianes
castell del Coll de Balaguer
Castell
Antic castell del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat als s XVII i XVIII, fou un…
quadra de Sant Esteve
Història
Antiga quadra del municipi de Reus (Baix Camp), que formà part de l’antic municipi del Territori de Tarragona
.
Santa Marina
Santuari
Caseria
Santuari i caseria del municipi de Pratdip (Baix Camp), al vessant septentrional de la serra de Santa Marina (533 m alt.), contrafort sud-oriental de la mola de Remullà, termenal amb el municipi de Vandellòs.
Saarland
Divisió administrativa
Land de l’oest d’Alemanya, entre el land de Renània-Palatinat i la frontera amb l’Estat francès i amb Luxemburg.
La capital és Saarbrücken És el més petit dels länder alemanys, llevat dels länder urbans de Bremen i Hamburg Morfològicament forma part de l’anticlinal de Saarbrücken, que s’estén entre Hunsrück a l’W i el Pfälzer Wald a l’E, i que ha estat afectat per plegaments i fractures Ofereix un paisatge de cims arrodonits i emboscats al S, i superfícies planes al N és travessat, de SE a NW, pel Saar, i la seva vall en constitueix l’eix vital El clima és continental, amb pluges inferiors als 1 000 mm anuals Densament poblat 417 h/km 2 est 2000, la població es concentra a la vall del riu La riquesa…
Saarbrücken
Ciutat
Capital del land de Saarland, Alemanya, a ambdues riberes del riu Saar.
Centre cultural, industrial i comercial, i nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universität des Saarlandes, fundada el 1948
Saale
Riu
Riu de Turíngia, Alemanya, afluent, per l’esquerra, de l’Elba (427 km).
Neix al Fichtelgebirge És navegable des que rep, per l’esquerra, l’Unstrut uns 175 km Ha donat nom a la glaciació de Saale , equivalent, per a l’Europa septentrional, al Riss alpí
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…