Resultats de la cerca
Es mostren 10505 resultats
República Federal d’Alemanya
Geografia històrica
Nom que rebé entre 1949 i 1991 l’estat creat en el sector occidental d’Alemanya, a l’oest de la línia marcada pels rius Oder i Neisse.
Oude Westereems
Canal marí
Canal marítim entre l’illa de Rottumeroog (Països Baixos) i la de Borkum (Alemanya), que comunica la mar del Nord amb la mar de Wadden.
Dollard
Badia
Badia a l’estuari del riu Ems, a la frontera dels Països Baixos amb Alemanya.
castell de Torlanda
Castell
Castell del municipi de Conesa (Conca de Barberà), al S del terme, a la vall de Torlanda, que aflueix per la dreta al riu de Vallverd.
El castell és esmentat ja el 1178 abans fou anomenat Segura, dins el comtat de Barcelona El darrer quart del s XIV passà al domini del monestir de Santes Creus, per permuta amb la corona el monestir cedí Sarral i Cabra del Camp Alt Camp i adquirí Forès, Conesa i Torlanda Era pràcticament deshabitat a la fi del s XVIII
Torgau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a la riba esquerra de l’Elba.
Té indústries de maquinària agrícola, del vidre i de la ceràmica El seu castell de Hartenfels és una de les construccions més importants del Renaixement primitiu alemany El 1530 hi foren redactats els articles que serviren de base a la Confessió d'Augsburg
el Tirijà
Caseria
Caseria del municipi de les Coves de Vinromà (Plana Alta), al vessant occidental de les Talaies d’Alcalà.
el Tillar
Antiga granja de Poblet, del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà).
El lloc és esmentat des de la fi del s XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb el seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei Fou un centre d’explotació forestal
selva de Teutoburg
Serra
Relleu nord-oriental del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
És constituït per un seguit de turons cretacis, separats per profundes incisions de forma allargada i de poca altitud 468 m, que s’estenen un centenar de quilòmetres des de Bad Lippspringe, en direcció SE-NW, fins a Rheine, prop de l’Ems
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
Tacsida
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), a l’E de la ciutat, entre les de Soterri i Ramell.
Tenia 13 h el 1970 Era una antiga alqueria d’època musulmana