Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Elba

L’Elba al seu pas per Dresden
Nick Savchenko (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de l’Europa central, el més important d’aquesta regió; neix als monts Krknǒse (a la Bohèmia Oriental), al vessant sud dels Sudets (1.165 km de longitud).
El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…
Mittellandkanal
Canal de navegació
Canal navegable d’Alemanya, de 323 km de llarg, 3 m de profunditat i de 33 a 39 m d’ample.
Va, en direcció W-E, des del canal de Dortmund-Ems, a Bevergen, fins a l’Elba, al N de Magdeburg
Friburg de Brisgòvia
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
És emplaçada sobre l’ample con de dejecció dipositat pel Dreisam i al vessant occidental del Schlossberg, contrafort de la Selva Negra Centre d’intercanvi entre els productes de la Selva Negra fusta i els de la vall del Rin vi És també nucli industrial, amb indústria de mobles, tèxtil, d’aparells elèctrics, òptica, de productes farmacèutics, de paper i de cartó La moderna expansió urbana ha portat a l’absorció dels nuclis de Günterstal, Zähringen i Wiehre Centre d’ensenyament superior Albert-Ludwigs-Universität Freiburg, fundada el 1457 La ciutat, fundada al segle XII, restà posteriorment…
Algímia d’Almonesir
Algímia d’Almonesir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, situat a la vall d’Almonesir, a l’aiguavés occidental de la serra d’Espadà, és molt muntanyós, accidentat per la mateixa serra d’Espadà és drenat pel barranc del Baladrar, afluent del Palància, eix d’un ample fons pla ocupat també pels municipis veïns de Matet i la Vall d’Almonesir La part muntanyosa és coberta de pins i d’alzines sureres i, també, de pasturatge, de propietat particular, on pasturen els ramats transhumants d’Aragó L’àrea conreada, gairebé tota de secà, ocupa les zones menys accidentades i els costers en bancals esglaonats Els principals conreus de secà…