Resultats de la cerca
Es mostren 17634 resultats
República Federal d’Alemanya
Geografia històrica
Nom que rebé entre 1949 i 1991 l’estat creat en el sector occidental d’Alemanya, a l’oest de la línia marcada pels rius Oder i Neisse.
Oude Westereems
Canal marí
Canal marítim entre l’illa de Rottumeroog (Països Baixos) i la de Borkum (Alemanya), que comunica la mar del Nord amb la mar de Wadden.
Dollard
Badia
Badia a l’estuari del riu Ems, a la frontera dels Països Baixos amb Alemanya.
Torne
Riu
Riu del N de Suècia (570 km).
Neix al llac Torne i desguassa al golf de Bòtnia, a la Bàltica El seu afluent principal, per l’esquerra, és el Muonio
Torgau
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya, a la riba esquerra de l’Elba.
Té indústries de maquinària agrícola, del vidre i de la ceràmica El seu castell de Hartenfels és una de les construccions més importants del Renaixement primitiu alemany El 1530 hi foren redactats els articles que serviren de base a la Confessió d'Augsburg
la Tinença de Benifassà
Subcomarca del Baix Maestrat, situada a l’extrem septentrional del País Valencià, limitada pels ports de Morella i de Beseit i el Montsià.
Comprèn les valls altes dels rius de la Sénia i del Tastavins, i és formada per les darreres serralades ibèriques serra de les Albardes, el Montnegrell, serra de Sant Cristòfol, tossal d’en Canader 1 393 m alt, que superen els 1 300 m Són muntanyes generalment cretàcies i liàsiques, orientades en direcció SW-NE Les aigües del vessant nord-occidental pertanyen a la conca de l’Ebre a través del Tastavins les del vessant sud-oriental arriben directament a la Mediterrània pel riu de la Sénia Les precipitacions anuals sobrepasen els 600 mm, i són superiors a les zones altes Aquest fet determina la…
selva de Teutoburg
Serra
Relleu nord-oriental del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
És constituït per un seguit de turons cretacis, separats per profundes incisions de forma allargada i de poca altitud 468 m, que s’estenen un centenar de quilòmetres des de Bad Lippspringe, en direcció SE-NW, fins a Rheine, prop de l’Ems
la Teulera
Caseria
Caseria del municipi de la Salzedella (Baix Maestrat), a ponent de la vila, prop del límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta).
la Talaiola
Cim
Cim (948 m alt.) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels municipis de Vallibona (Ports), Xert i Canet lo Roig (Baix Maestrat).
Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel