Resultats de la cerca
Es mostren 9615 resultats
Siegen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, capital de la regió del Siegerland, al riu Sieg.
Metallúrgia, laminats, material elèctric i electrònic i maquinària Centre d’ensenyament superior
Siegburg
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, a Renània, Alemanya.
Situada a la dreta del Sieg, i abans del seu aiguabarreig amb el Rin Maquinària, colorants i plàstics Nasqué entorn del monestir benedictí, fundat el 1064, en el Michaelsberg, restaurat el 1914 per monjos de Beuron Durant els s XVI-XVIII fou centre d’una florent indústria de pisa i ceràmica
Siebengebirge
Regió
Comarca de la Renània central, Alemanya.
Malgrat el nom, són trenta, no pas set, els puigs que s’hi aixequen, molts d’ells coronats de castells en ruïnes i amb altures de 300 i 400 m el més conegut és el Drachenfels , que ofereix una bona panoràmica sobre la vall del Rin És parc natural des del 1929
Schwerin

El castell de Schwerin
(CC0)
Ciutat
Capital del land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, Alemanya.
És situada a la riba del llac homònim, en una regió de boscs i llacs, al NW del país Centre cultural museus, escoles especials, conservatoris, etc, té també indústries mecàniques i de mobles, principalment, i construccions navals i indústria química i alimentària Conserva una catedral gòtica s XIII-XV, amb una torre de 117 m, i un castell reconstruït al s XIX que s’alça en una illa Fou la capital del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin i, sota l’administració de la RD Alemanya, del bezirk de Schwerin
Schweinfurt
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, prop del Main.
El desenvolupament de la població s’inicià al començament del s XIX, amb la fabricació de colors “verd de Schweinfurt”, darrere de la qual s’obrí la indústria metallúrgica, la de maquinària i, finalment, la d’aparells electrònics i de plàstics Són notables l’església de Sankt Johannes s XII i l’ajuntament s XVI
Schönebeck
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a l’esquerra de l’Elba.
Fabricació d’aparells electrònics, metàllics i de fusta Hi és notable la Johanniskirche, en gòtic tardà La ciutat actual és producte de la fusió, el 1932, de les poblacions de Frohse i Bad Sazelmen
ducat de Saxònia-Lauenburg
Geografia històrica
Territori alemany, dit també ducat de la Baixa Saxònia, format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Joan I (mort el 1285), fill gran del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània, la qual hi regnà fins el 1689, que passà al duc de Brunsvic-Lüneburg-Zelle, i el 1702 a l’electorat de Hannover, el 1815 a Dinamarca i el 1864 a Prússia.
Saxònia-Anhalt
Divisió administrativa
Land d’Alemanya.
La capital és Magdeburg Fou creat el 1945 a la RD Alemanya amb la unió dels länder d’Anhalt i Saxònia Fou suprimit el 1951 i subdividit en diversos bezirke Arran de la reunificació alemanya 1990, es creà de nou mitjançant l’agrupació dels bezirke de Magdeburg i Halle
Saxònia
Geografia històrica
Regió històrica de l’Alemanya centreoriental, limitada al S per les muntanyes Metal·líferes i travessada, en direcció NW-SE, per l’Elba, origen de la seva prosperitat.
Al N, els seus límits han variat al llarg de la història Habitada per les tribus saxones, que li donaren el nom saxó, comprenia, fins el 1180, un territori immens que arribava fins a la mar del Nord i, a banda i banda, era comprès, més o menys, entre l’Ems i el curs baix de l’Elba territoris que corresponen, en part, als länder actuals de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia A la segona meitat del segle IX hi fou creat el ducat de Saxònia casa de Saxònia, que, el 1356, fou convertit en electorat Durant la guerra dels Trenta Anys la Saxònia electoral fou gradualment superada per…
Sauerland
Regió
Regió d’Alemanya, al land del Rin del Nord-Westfàlia.
És un peneplà d’uns 500 m que constitueix la vora septentrional del massís esquistós Renà, i és tallada per nombroses valls, que envien les seves aigües al Ruhr i al Lenne És coberta de bosc, i una de les seves principals riqueses són els jaciments de plom, zinc i ferro