Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Trave
Riu
Riu de l’Alemanya septentrional (112 km).
Neix al S d’Eutin i desguassa a la mar Bàltica, a la badia de Lübeck, on forma un estuari Travemünde
Spree
Riu
Riu d’Alemanya (403 km).
Neix a les muntanyes de Saxònia, prop de la frontera amb la República Txeca, passa per Cottbus, travessa Berlín i desguassa al Havel, per la dreta, a Spandau Els darrers 180 quilòmetres són navegables
Neckar

El riu Neckar al seu pas per Heidelberg
Riu
Riu d’Alemanya, afluent del Rin per la dreta (351 km).
Neix al vessant oriental de la Selva Negra, i en direcció al nord drena el land de Baden-Württemberg passa per Stuttgart i Heidelberg i desguassa al Rin prop de Mannheim Rep el Jagst i l’Enz, i és aprofitat com a via de navegació des de Stuttgart
Ems
Riu
Riu d’Alemanya que neix al sud de la selva de Teutoburg (371 km).
Al curs alt segueix la direcció E-W, i prop de Münster agafa la S-N Desguassa en estuari a la mar del Nord, on forma el golf de Dollart Diversos canals han estat construïts per aprofitar-ne l’aigua, el més important dels quals és el Dortmund-Ems, que l’uneix amb el Lippe
Main
El riu Main, al seu pas per la ciutat de Würzburg
© B. Llebaria
Riu
Riu d’Alemanya, un dels afluents més importants del Rin (524 km de longitud).
Neix al vessant sud-occidental de la Selva de Francònia i corre en direcció E-W entre els terrenys sedimentaris que formen l’Alemanya central travessa les ciutats de Bayreuth, Würzburg, Frankfurt i Magúncia, on desguassa, per la dreta, al Rin Canalitzat en la major part del seu curs, és una important via de navegació, alhora que és també aprofitat per a la producció d’energia elèctrica Un canal l’uneix amb el Danubi, a través del seu afluent el Regnitz
llac de Constança
Llac
Llac dels Alps, entre Suïssa, Àustria i Alemanya (540 km 2
).
D’origen glacial, és tancat per les antigues morenes finals Té un sector oriental Obersee i un occidental amb dos braços Überlinger See, al nord, i Untersee, al sud Els seus immissaris són el Schussen, l’Argen i el Rin, que desguassa en un gran delta i alhora n'és l’emissari Hi ha les illes de Mainau a l’Überlinger See i Reichenau a l’Untersee Els principals centres urbans de la seva riba són Constança, Friedrichshafen i Lindau a Alemanya, Bregenz a Àustria, i Rorschach a Suïssa És travessat per importants vies de comunicació a través del ferry que uneix Friedrischshafen i Romanshorn Suïssa
Mosel·la

El Mosel·la al seu pas per la localitat d’Ehnen (Luxemburg)
© Turisme de Luxemburg
Riu
Riu de França i d’Alemanya, afluent del Rin per l’esquerra (550 km).
Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i Thionville vorejant la conca minera lorenesa, i…
Elba

L’Elba al seu pas per Dresden
Nick Savchenko (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de l’Europa central, el més important d’aquesta regió; neix als monts Krknǒse (a la Bohèmia Oriental), al vessant sud dels Sudets (1.165 km de longitud).
El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…
Alemanya

Estat
Estat de l’Europa central que limita a l’W amb els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg i França, al S amb Suïssa i Àustria, a l’E amb Txèquia i Polònia i al N amb la mar del Nord, Dinamarca i la mar Bàltica; la capital és Berlín.
La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de…