Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Hoyerswerda
Ciutat
Ciutat del land de Brandenburg, Alemanya.
Situada a la regió minera de Cottbus, té tallers de reparació de material ferroviari Ciutat residencial
Moers
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord Westfàlia, Alemanya.
Ciutat minera, ha desenvolupat una indústria important Centre d’un antic comtat, conserva un palau, convertit en museu, així com una torre de guàrdia de l’antic castell s XIV
Bottrop
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr.
D’activitat essencialment minera, és alhora un nucli industrial acereries i un port fluvial vora el canal Rin-Herne La ciutat sorgí al s XIX a l’emplaçament d’una petita vila Borgthorpe a l’edat mitjana en desenvolupar-se la indústria del carbó a la conca del Ruhr
Gelsenkirchen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr, al NE d’Essen i al NW de Bochum.
S'estén per una vall oberta i ampla, prop del canal Herne-Rin, que enllaça amb Duisburg Sorgida a mitjan s XIX d’un poble agrícola de 1 000 h, es desenvolupà com a ciutat minera i industrial, i l’expansió urbana ha englobat els nuclis de Buer centre administratiu de la ciutat i Horts Port al canal Herne-Rin
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme
Freiberg
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
És situada en un replà, al peu de l’Erzgebirge, a la vora esquerra del Mulde de Freiberg, afluent, per l’esquerra, de l’Elba Centre d’activitat minera, d’antiga tradició, amb foneries de plom, zinc, níquel i estany Indústria tèxtil, instruments d’òptica, equip elèctric i electrònic, treball del cuir i del vidre i eines agrícoles La catedral, refeta al s XV, conserva un portal amb estàtues també del s XV
Mosel·la

El Mosel·la al seu pas per la localitat d’Ehnen (Luxemburg)
© Turisme de Luxemburg
Riu
Riu de França i d’Alemanya, afluent del Rin per l’esquerra (550 km).
Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i Thionville vorejant la conca minera…
Aquisgrà
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, al marge septentrional de les Ardenes.
És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada…
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat…
Saarland
Divisió administrativa
Land de l’oest d’Alemanya, entre el land de Renània-Palatinat i la frontera amb l’Estat francès i amb Luxemburg.
La capital és Saarbrücken És el més petit dels länder alemanys, llevat dels länder urbans de Bremen i Hamburg Morfològicament forma part de l’anticlinal de Saarbrücken, que s’estén entre Hunsrück a l’W i el Pfälzer Wald a l’E, i que ha estat afectat per plegaments i fractures Ofereix un paisatge de cims arrodonits i emboscats al S, i superfícies planes al N és travessat, de SE a NW, pel Saar, i la seva vall en constitueix l’eix vital El clima és continental, amb pluges inferiors als 1 000 mm anuals Densament poblat 417 h/km 2 est 2000, la població es concentra a la vall del riu La riquesa…