Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Ahlen
Ciutat
Ciutat del land
del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, vora el Werse.
Mines de carbó
Zeitz
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia-Anhalt, Alemanya, a la riba esquerra del Weisse Elster, al SW de Leipzig.
És un centre de fabricació de maquinària de mines i de l’elaboració del carbó
Dorsten
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada al N del Ruhr, hi ha mines de carbó Centre comercial i industrial indústria siderúrgica i de construcció de maquinària
Gladbeck
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada al límit septentrional de la conca del Ruhr, l’explotació de mines d’hulla ha contribuït al seu desenvolupament industrial
Hamm
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Situada a la conca del Ruhr, és un nucli industrial important Hi ha mines de carbó i indústries metallúrgiques i químiques
Unna
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Centre miner i industrial al sector oriental del Ruhr, a l’E de Dortmund, té mines de carbó i construccions de maquinària
Düren
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Té mines de lignit, foneries, indústries papereres i tèxtils Centre de comerç important a l’edat mitjana, al s VIII hi prengué relleu la indústria del paper
Altenberg
Localitat
Localitat d’Alemanya, al land
de Saxònia, prop de la frontera txeca.
Hi ha mines d’estany que són explotades des del s XV, i és un centre metallúrgic per a l’estany propi i el d’altres llocs
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Castrop-Rauxel
Ciutat
Ciutat del land
de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, situada al sector oriental de la conca del Ruhr, vora el riu Emscher.
La ciutat, com d’altres de la regió, es formà per la unió de dos nuclis, Castrop i Rauxel, que n'iniciaren la creixença, parallelament a l’explotació de les mines de carbó