Resultats de la cerca

S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…

Fou capital, fins a la secularització, d’un petit estat eclesiàstic del Sacre Imperi pabordia de Berchtesgaden El 1933 Adolf Hitler s’hi feu construir una residència de repòs Berghof, destruïda pels francesos el 1945, famosa per les negociacions que hi tingué, especialment el 1938, amb Halifax, Schuschnigg i Neville Chamberlain

Comprenia el comtat de Brisgòvia, una sèrie de petits districtes a la part sud del cercle, anomenada Àustria Suàbia, la major part del Vorarlberg i el Sundgau i altres possessions menors a Alsàcia Els territoris d’Alsàcia foren cedits a França per la pau de Westfàlia 1648 Brisgòvia i l’Àustria Suàbia passaren a mans d’altres estats alemanys Baviera, Baden, Württemberg, Hohenzollern arran de les guerres napoleòniques i la dissolució del Sacre Imperi Només el Vorarlberg romangué unit a Àustria

De primer formà part del ducat de Brunsvic, i fou convertit en electorat del Sacre Imperi el 1692, amb la ciutat de Hannover com a capital Els dominis de l’electorat s’estengueren també als altres territoris de l’antic ducat de Brunsvic, sota Jordi Lluís I de Hannover Noves possessions li foren unides, com el bisbat d’Osnabrück 1802 Dins aquests dominis hi havia Göttingen, amb la seva universitat, un dels centres intellectuals més importants d’Europa Ocupat per Napoleó 1803, l’electorat fou cedit a Prússia 1806, i ocupat novament pels francesos 1807 El 1814 fou reconeguda al…

Fou regit per la família dels Rheineck, i passà 1195 a una branca dels comtes d’Holanda, que s’extingí el 1421 amb Bernat I el comtat passà al seu besnebot Ebergui I de Götterswick

S’estén a la vora dreta del Rin una petita part a l’esquerra del riu forma part del cantó suís d’Argòvia i comprèn els contraforts meridionals de la Selva Negra Hom hi distingeix dues àrees la plana del Rin, d’economia agrícola cereals, vinya, i la muntanya, que ocupa el nord i l’est, i culmina a 1493 m al Feldberg La capital és Friburg de Brisgòvia Originàriament fou ocupada pels celtes i pels alamans al començament de l’edat mitjana el territori constituí el landgraviat de Brisgòvia , del Sacre Imperi, i passà al govern dels ducs de Zähringen i dels marcgravis de Baden Els ducs d’Àustria…

La capital era Dessau Actualment forma part del land alemany de Saxònia-Anhalt Prengué el seu nom d’un castell, situat a la vall del Selke, i fou creat com a principat per raó dels repartiments 1170 i 1212 de les possessions de la família d’Ascània, constituint un estat immediat del Sacre Imperi El primer príncep fou Enric I el Vell vers 1170-1252 l’any 1212, amb el títol de comte Els seus fills formaren les línies d' Anhalt-Aschersleben extingida el 1315, Anhalt-Bernburg extingida el 1863, de la qual s’escindí la d' Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoyn extingida el 1812 Anhalt-Köthen…

Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la Baixa Lusàcia,…

En extingir-se la línia masculina dels comtes, Hallermund passà als comtes de Käffernburg, i, extingits aquests el 1436, a Brunsvic i el 1707 als comtes de Platten, que esdevingueren Platten-Hallermund

Els bisbes d’Augsburg, que residien des del 1258 a Dillingen, perderen la jurisdicció sobre la ciutat el 1316 El principat fou secularitzat pel Reichsdeputationshauptschluss 1803 i incorporat a Baviera