Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a sant Simó El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya actualment al Museu Arqueològic de Barcelona, dels s III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional s obretot motius vegetals estilitzats

Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan s XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del s XV La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826

La comunitat es reuní vers el 1275 a la capella de Sant Miquel de la Maçana, del mateix municipi, i el 1304 un grup de canongesses anà a fundar el convent de Santa Caterina, a l’horta de la vila de Cervera, mentre que la resta passava poc després a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell El 1374 el bisbe de Vic donà un decret de reforma per al monestir de Santa Llúcia de Rajadell i per al de Cervera, que hom considerava filial seu A la fi del s XV ja no tenia comunitat L’església conserva una part romànica, ensems amb un tros de nau gòtica, molt més gran…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE, Masllorenç E i Bonastre SE, aquests dos darrers pertanyents al Baix Penedès, Salomó S del Tarragonès, Bràfim W i Vilabella W És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es féu a…

Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…

Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…

Situació i presentació Els municipis berguedans de Puig-reig i Santa Maria de Merlès l’envolten d’W a E Al S limita amb els municipis bagencs d’Avinyó, Sallent, Balsareny i Navars El territori, molt desigual, té altituds que oscillen entre els 722 m del flanc llevantí i els 350 m a l’angle SW, per on s’escola el Llobregat, amb diversos turons que s’eleven per damunt dels 500 m El municipi és drenat pel Llobregat, que forma el límit occidental amb Navars i Puig-reig, i les rieres afluents de Merlès, Cornet i Gaià l’últim tros de la riera de Merlès, fins a la confluència amb el Llobregat, és…