Resultats de la cerca

Del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques, a tocar de l’església parroquial, en un coster a la dreta de la riera de Fonollosa, a l’extrem de llevant del pla Les torres de Fals són un dels monuments militars més vistosos i coneguts de la comarca El castell i l’església de Sant Vicenç de Fals són documentats almenys des de l’any 1026 L’edifici religiós data del segle XVII, però conserva vestigis d’època gòtica i fou ampliat a la darreria del segle XIX Des de l’edat mitjana són freqüents els testimonis documentals d’una especial devoció a aquest temple…

A causa de les reformes que es van realitzar al llarg dels segles i les campanyes de restauració dels segles XIX i XX, aquest edifici se’ns mostra bastant diferent de la construcció original Durant anys es va pensar que l’edifici era un baptisteri, però en l’actualitat es creu que correspon a una capella sepulcral on es veneraven les restes d’algun sant màrtir Per això, en la darrera restauració es va retirar la piscina baptismal que centrà l’edifici durant anys Correspon a un edifici de planta central, quadrada a l’exterior i amb una creu grega inscrita a l’interior, la qual cosa comporta…

És una modesta construcció rural del segle XIX, en la qual no són visibles elements antics

L’edifici Del magnífic conjunt que presideix el pantà de Foix, cal destacar la torre mestra, l’element més antic, datat del segle XII Té una alçària d’uns 15 m i un diàmetre interior de 5 m Els murs, que tenen un gruix d’aproximadament 1,5 m, són fets amb carreus lleugerament rectangulars, ben arrenglerats Algunes de les finestres que s’hi endevinen, acabades en arc de mig punt, són originals Durant la restauració, es va refer del tot la porta, oberta al sud-est, es van reconstruir trossos de paret, i es va enlairar la torre La resta de construccions ja són d’època posterior al romànic A l’…

Les primeres notícies que hom té són del 1200 El casal fou transformat al s XIX amb caire més de caserna que de masia Els seus amos es cognomenen Comalrena de Sobregrau

Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…

Es formà a partir del 1920 amb les cases dels ferroviaris i de la fàbrica de ciment ASLAND Posteriorment s’hi establiren indústries químiques Entre un 60% i un 70% de la població és formada per immigrats no catalans, especialment procedents d’Andalusia La majoria de cases són d’una sola planta Des del 1964 té parròquia independent de Montcada

L’antiga parròquia de Sant Simeó de Centelles, documentada ja al segle XII, és a tocar del mas de Centelles, a la riba esquerra de la riera de Rajadell El 1361, però, ja no apareix documentada com a parròquia El 1615 es construí una nova capella al costat del mas, la qual cosa indica que aquest edifici devia estar força malmès Actualment només són visibles unes pedres

L’església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d’una sola nau, allargada al segle XVII El campanar en forma de torre quadrangular i l’espaiós porxo que precedeix l’entrada són de l’època de l’ampliació del temple Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936

L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià