Resultats de la cerca

Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta

Neix a l’extrem meridional del pla de Beret, a la Vall d’Aran, molt a prop del güell de la Garona, a uns 2000 m d’altitud, a la font d’Era Noguereta, una de les principals de la Garona Té una longitud de 146 km S'adreça de bell antuvi cap al N travessa el pla de Beret, i es dirigeix després cap a l’E vall de Montgarri i al S, ja a la vall d’Àneu Pallars Sobirà, envoltant el massís de Beret Des d’Alós de Gil, porta un traçat amb component sud, de caràcter epigènic fins a la confluència amb el seu collector Travessa, així, successivament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, que solca amb…

El topònim és esmentat ja a mitjan s X

Era un temple preromànic, probablement del començament del segle X, amb tres capelles absidals cobertes amb volta de ferradura i una sola nau

Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al s X estava supeditada al monestir de Sant Pere del Burgal Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina És un edifici romànic, de tres absis

És una petita colònia sorgida a la primera meitat del segle XX, al peu d’una fàbrica de filats i teixits i de la mina de potassa Es conserven les ruïnes d’una antiga església de Santa Cecília, documentada al segle X El temple modern, construït per al servei religiós de la colònia minera, és dedicat a santa Bàrbara

El sector més elevat, prop de l’església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent Hi ha vestigis de poblament neolític Les referències documentals, allusives a les viles Major i d’Ordis , comencen al s X L’església parroquial, romànica amb elements preromànics, fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s’hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica

La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del s X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies

El 868 es fusionà amb l’abadia de les Maleses, de la qual se separà abans de la fi del s X, quan ja havia caigut en mans dels comtes de Pallars, els quals el 1010 li restituïren els béns davant el bisbe Ermengol Entre el 1040 i el 1075 els comtes l’encomanaren al bisbe d’Urgell, i el 1100 fou unida a Gerri, de la qual romangué ja sempre filial El 1312 el seu cap s’intitulava encara abat, però la comunitat era només de 4 preveres Continuà amb aquest caire secular dos segles més, regida per un prior, monjo de Gerri Gairebé no n'hi ha cap resta

També anomenat Sant Jaume d’Olzinelles és el nom d’una parròquia i de la quadra o districte rural del sector N El lloc d’Olzinelles és una de les fites de l’antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat Va pertànyer també a la senyoria de Sant Benet i ara és de propietat particular Al segle XIX, i havent-se format un petit nucli i colònia fabril vora el pont de Cabrianes —estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de…