Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del…
Sant Salvador
Ermita
Ermita del municipi de Súria (Bages), a l’esquerra del Cardener, dins l’angle nord-oriental del terme, aturonat a 515 m.
Al temps de la primera guerra Carlina desaparegué un crucifix gòtic, venerat a l’ermita primitiva L’església nova, inaugurada el 1888, és al cim del turó, en lloc diferent de l’antiga, situada més avall
Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al sector muntanyós septentrional de la comarca (contraforts meridionals de la serra de Pinós), al límit amb el Berguedà, estès a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme).
Situació i presentació Els municipis berguedans de Puig-reig i Santa Maria de Merlès l’envolten d’W a E Al S limita amb els municipis bagencs d’Avinyó, Sallent, Balsareny i Navars El territori, molt desigual, té altituds que oscillen entre els 722 m del flanc llevantí i els 350 m a l’angle SW, per on s’escola el Llobregat, amb diversos turons que s’eleven per damunt dels 500 m El municipi és drenat pel Llobregat, que forma el límit occidental amb Navars i Puig-reig, i les rieres afluents de Merlès, Cornet i Gaià l’últim tros de la riera de Merlès, fins a la confluència amb el Llobregat, és…
Castellnou de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’un dels…
el Pont de Vilomara i Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada del congost de Vilomara.
Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…
catedral de Lleida
© CIC-Moià
Temple principal del bisbat de Lleida, que té com a titular Santa Maria.
La llarga dominació musulmana 714-1149 feu perdre tota traça de la primitiva catedral El 1149, tot just conquerida la ciutat, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà com a catedral la mesquita dita de Santa Maria l’Antiga, prop de la Suda, que li havia estat donada per Ramon Berenguer IV amb la resta de les mesquites de la ciutat i llurs pertinences en resta la façana i part del seu àmbit a l’ala nord dels actuals claustres de la Seu Vella El bisbe Gombau de Camporrells, el 1193, decidí de fer construir una nova catedral, la Seu Vella, que inicià el mestre solsonès Pere Sacoma el 1203, al…
Sant Mateu de Bages
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al centre del sector ponentí de la comarca, limítrof de les d’Anoia i del Solsonès, i a la dreta del Cardener.
Situació i presentació La serra de les Garrigues al N, la vall de Fonollosa a migdia i la depressió del Cardener a llevant constitueixen el marc geofísic d’aquesta extensa demarcació La serra de Castelltallat —amb el punt culminant a 936 m— és l’element orogràfic principal L’ample altiplà superior, en el qual s’han desenvolupat històricament els nuclis de població més importants, fa d’espina dorsal, i s’estén de ponent a llevant des del confí segarrenc fins a la vora del Cardener, bo i separant la vall de la riera de Coaner, al N, de la que ha obert la riera de Fonollosa, o de la Vall, al…
Soses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del…
monestir de Bages
© C.I.C-Moià
Abadia
Antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages, a la dreta del Llobregat, al municipi de Sant Fruitós de Bages, a un km del poble de Navarcles; Eclesiàsticament, Sant Benet de Bages —el primer monestir que hom dedicà en tota la península Ibèrica al pare del monaquisme romà— pertany a la parròquia de Santa Maria de Navarcles.
El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…