Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sanet i els Negrals
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a l’Androna litoral del prebètic valencià oriental, estès sobre la vall del Girona, a la confluència amb el barranc de Trullents, contrada coneguda com els Plans, a uns 50 m alt..
Dominen al N les penyetes Roges 376 m alt Tot l’antic regadiu amb aigua procedent del Ràfol i el més recent d’aigua elevada és cobert de cítrics 214 ha i una petita part d’horta al centenar d’hectàrees de secà destaca amb prou feines el garroferar El 57% de la població activa treballa en l’agricultura i el 19% en la construcció El cap del municipi 539 h 2006 sanetencs 83 m alt el constitueix el nucli format pels pobles fusionats de Sanet de la Rectoria i els Negrals, a l’antiga partió entre regadiu i secà Ambdós llocs formaren municipi en 1821-23 amb el nom d’Unió Legal, i…
Xàbia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la costa, en una depressió entre les terminacions orientals del prebètic valencià.
El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…
Avinyó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana de la riera Gavarresa, a la zona de contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat.
Situació i presentació El municipi tal com es va constituir definitivament a la fi del primer terç del segle XIX és format per tres antigues entitats d’història i característiques geogràfiques diferenciades el nucli central, que ha donat el nom del municipi, inclou l’antic terme del castell d’Avinyó i és un sector relativament homogeni, centrat per la població La part N del terme és composta per l’antiga quadra i jurisdicció de Relat, formada per la vall d’aquest riu i els seus vessants, que és la porta o canal de comunicació entre el Bages i el Lluçanès finalment, la part S, des de la unió…
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del seu territori El topònim, però, sembla…