Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Closos d’en Gaià
Poblat de navetes del terme municipal de Felanitx (Mallorca).
És format per un mínim de 10 navetes, una de les quals ha estat excavada en diferents campanyes entre el 1996 i el 2000 Aquesta naveta és un edifici de 14,5 m de longitud per 8,7 m d’amplada, dotat d’una columnata longitudinal interna Els materials recuperats permeten situar aquesta estructura en la transició entre el període pretalaiòtic i el talaiòtic, que correspon als s XIV-XII aC
Alcanada
Possessió del terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, a la costa meridional de la península del cap d’es Pinar.
El 1934 hom hi construí el Poble Espanyol, una de les primeres urbanitzacions turístiques de Mallorca aquesta funció ha estat notablement augmentada amb altres installacions d’hostalatge i d’estiueig L' illa d’Alcanada es troba enfront d’aquesta possessió, a la badia d’Alcúdia té 140 per 190 m d’E a W, i és separada de la costa per un freu impracticable, de 140 m d’amplada Hi ha un far
sa Dragonera
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca…
serres de Llevant
Alineació muntanyosa de Mallorca, orientada de NNE (cap de Ferrutx) a SSW (cap de ses Salines), que es prolonga per l’arxipèlag de Cabrera i constitueix l’extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.
Es compon bàsicament de materials que abracen tot el Secundari, plegats al començament del paroxisme alpí, i d’una plataforma estructural miocènica que els recobreix per la base discordant-hi i que forma la llenca de marina Morfològicament, hom hi pot distingir el massís d’Artà, el sector de Felanitx i la plataforma estructural El massís d’Artà, el més robust i compacte, forma la península d’Artà, entre la punta de n'Amer, la de Capdepera i el cap de Ferrutx Forma dues alineacions l’oriental origina un litoral abrupte on s’obren les coves d’Artà i l’occidental, que mira a la badia d’Alcúdia,…
s’Agulla
Llengua de terra d’uns mil metres de longitud per uns cinquanta d’amplada, coberta de pins i de màquia, que separa cala Agulla de cala Moltó, dins el municipi de Capdepera (Mallorca).
Hom hi ha projectat una urbanització
Sant Francesc de Mallorca

Interior de l’església de Sant Francesc
© Fotolia / Arverno
Convent
Convent franciscà de Palma (Mallorca).
El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317 En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d…
el Cogulló

Restes del poblat ibèric del Cogulló (Sallent, Bages)
© CIC - Moià
Cim
Cim del municipi de Sallent (Bages).
Al planell superior del turó es troba el poblat preromà del Cogulló , a uns 200 m sobre el Llobregat, a mà dreta del riu i a l’entrada del congost de Sallent, venint del pla de Bages Les primeres notícies del poblat ibèric s’atribueixen a Joan Maluquer de Motes 1948 El 1966 la junta municipal d’Història i Arqueologia de Sallent feu una primera inspecció Fou excavat durant la dècada de 1970 per Ramon Camprubí i els seus collaboradors del Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí FAES, i les restes donen idea de les dimensions i de la importància militar i estratègica del que…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
Sant Vicenç del Castell de Cardona
El monestir de Cardona
© Fototeca.cat
Església
Església canonical del municipi de Cardona (Bages), dins el clos del castell de Cardona.
Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…
Santa Cecília de Montserrat

Església de Santa Cecília de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Antiga abadia benedictina del municipi de Marganell (Bages) —que al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat—, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l’antic castell Marro, sota l’espadat de Sant Jeroni: La parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic el 1143.
L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…