Resultats de la cerca
Es mostren 6571 resultats
Santa Magdalena
© C.I.C. - Moià
Ermita
Ermita situada en un petit serradet del municipi de Talamanca (Bages), uns 3 km més avall del poble en direcció a Navarcles.
D’estil romànic segle XII, de la construcció original només restaven alguns murs i l’absis, molt deteriorats, abans que el 2009 fos cedida al municipi per un particular Al juliol del 2016 s’inaugurà la restauració completa de l’església, portada a terme per la Diputació de Barcelona i el consistori, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edifici principal A prop de l’ermita s’inaugurà, a més, un centre d’interpretació de la història de Talamanca i de la tradició agrària i vinícola del municipi Al voltant de l’església s’han recuperat vinyes i barraques de pedra…
el Carrer de Peucalço
Veïnat
Veïnat del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), al sud del poble (649 m alt.), damunt el serrat de Mascarell, a la partió d’aigües de les rieres de Malrubí i d’Oló.
puig Cardener
Turó
Turó damunt el qual s’assenta el nucli antic de Manresa (Bages), amb la seu de Santa Maria.
Can Cavaller
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
L’any 1882, el marquès de Palmerola, propietari d’extenses finques al municipi, construí la fàbrica anomenada Can Cavaller, al costat de l’antic molí de Cal Pei L’any 1923 s’arrendà la fàbrica a Joan Pujols, que anys més tard formà la societat Rovira i Pujols Durant la dècada del 1950 la plantilla era de 200 treballadors L’última empresa que s’installà fou Compte i Viladomat La colònia es tancà l’any 1979
Camps
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Fonollosa (Bages), al N del terme, a la vall del Puig.
És situat al N de Fonollosa, a l’altiplà del mateix nom Santa Maria de Camps és el nom de la parròquia esmentada al segle XII sota les formes de Cantios o Cancios Les referències documentals, però, són força més antigues almenys, de l’any 950 L’església parroquial data del 1760 i fou decorada els anys seixanta del segle XX per l’artista Joan Rifà Objecte d’una gran devoció a tota la comarca fou, durant segles, la imatge gòtica del Sant Crist de Camps, cremada el 1936 L’escultura que ara es venera al mateix temple n'és una reproducció
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
Inari
Llac
Llac de Lapònia, a Finlàndia.
Situat a 118 m sota el nivell del mar, és tributari de l’oceà Àrtic pel Pasvikelv
Hèlsinki
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Finlàndia i del lääni d’Uudenmaan.
Situada en una península sobre el golf de Finlàndia, vorejada per nombrosos illots, l’envolta la mar per tres costats A l’E hi ha el barri de Sörnäinen, residencial obrer, al NE els barris nous, i al NW àrees residencials burgeses, separades pel llac de Töolö i pel parc olímpic d’un sector urbà industrial La forma de la península proporciona nombrosos ports el meridional, pròxim al centre urbà, de passatgers el de Sörnäinen, exportador de fusta i el de Sandviken-Hietalahti, importador de cereals i de carbó A més de la funció administrativopolítica, hi és desenvolupat el sector…
Fonollosa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la perifèria occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa 527 m i de Fals 480 m, a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la…