Resultats de la cerca
Es mostren 1586 resultats
baga Negra
Bosc del municipi de Navars (Bages), al sector occidental del terme, prop del Cardener, que s’estén per una alineació tabular paral·lela a la serra de Castelladral, que culmina a 705 m alt..
Miralpeix
Veïnat
Veïnat del municipi de Manresa (Bages), sorgit en 1950-60 al vessant W del puig Berenguer, a l’esquerra del Cardener, vora la carretera de Manresa a Solsona.
puig Mercadal
Turó
Un dels turons de l’esquerra del Cardener sobre els quals s’assenta la ciutat de Manresa.
Mejà
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Mateu de Bages, al sector nord del terme.
Al s XIX, amb Salo i Claret delsCavallers, formà un municipi
el Paisà
Raval
Raval del municipi de Fonollosa (Bages), a l’E del poble, a la carretera de Manresa a Calaf.
comtat d’Osona
Història
Demarcació territorial de l’antiga Catalunya que comprengué inicialment la comarca ripollesa a partir del Taga i de Mogrony, s’estengué pel Cabrerès, Collsacabra i les Guilleries fins al Montseny i Tagamanent, amb la plana de Vic i el Lluçanès, i per la part de ponent comprenia el Moianès i el Bages, de Montserrat fins a Cardona.
Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…
Orriols
Antic poble
Antic poble del municipi de Navars (Bages), al sector occidental del terme; formava part a mitjan s XIX de l’ajuntament de Castelladral, Valldeperes i Orriols
.
L’església parroquial de Sant Joan depenia de la de Castelladral
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…
riu d’Or
Riu
Afluent, per la dreta, del Llobregat, que neix als contraforts S de la serra de Castelladral, prop de Castellnou de Bages, i després de travessar els termes de Santpedor i de Sant Fruitós de Bages, aflueix al seu col lector aigua avall de Sant Benet de Bages.
Olzinelles
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Sant Fruitós de Bages.
De la seva antiga església parroquial Sant Jaume depenia la de Vall dels Horts