Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
la Fàbrica
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellgalí (Bages), situat a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat.
És un nucli modern amb les característiques d’una colònia fabril , que es prolonga amunt per la carretera que puja al poble vell Rep també el nom de Can Carner , empresa industrial que la va crear A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocaril
Sant Amanç
Caseria
Caseria del municipi de Rajadell (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, aigua amunt i a l’W del cap del municipi.
L’església 1637, amb vestigis d’una construcció romànica, és sufragània de la parròquia de Rajadell Comprèn en el seu territori l’antiga parròquia de Sant Simeó, documentada al segle XII La caseria celebra festa major per la Mare de Déu d’Agost
la Rata
Caseria
Caseria del municipi de Navars (Bages), situada a l’W del terme, a l’esquerra del Cardener, aigua amunt de la colònia del Palà de Torroella.
colònia Burés
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages) a l’esquerra del Llobregat, a 1 km i aigua amunt del Borràs, centre del municipi.
La fàbrica, fundada el 1874 pel manresà Esteve Burés i Arderiu, era de les més importants de la comarca No és pròpiament una colònia, ja que a part els molts edificis i serveis de caràcter collectiu propietat de l’empresa, hi abunden les cases de particulars El 1915 es fundà l’entitat musical l’Orfeó la Formiga, que el 1939 canvià el nom pel de Capella de Música Burés El nucli tenia 352 h el 2001 i la festa major del Burés és el 15 d’agost
la Rabeia
Colònia industrial de la Rabeia (Balsareny)
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia industrial, en bona part de poblament disseminat, del municipi de Balsareny, a la dreta del Llobregat, aigua amunt del poble, enfront del mas de la Rabeia.
La colònia està envoltada d’alguns masos, com Cal Torres, Ca l'Obradors , Ca la Mònica , Cal Gep, etc
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa…
Castellbell
Poble
Poble (188 m alt.) i antic cap del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), a la dreta del Llobregat, en un meandre, aigua amunt del Borràs, actual cap del municipi.
Es formà prop de l’antic castell de Castellbell l’església de Sant Vicenç és romànica segle XII L’antic pont de Castellbell, damunt el Llobregat, és gòtic
el Galobard
Colònia tèxtil el Galobard, al Llobregat (Bages)
© Fototeca.cat
Colònia industrial
Colònia tèxtil del municipi de Navarcles (Bages), a l’esquerra del Llobregat, aigua amunt de la seva confluència amb la riera de Calders, dins el terme de la masia del Galobard.
Marganell
El Raval de Cal Janet, a Marganell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell, afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de Can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc Anoia Al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1982 El territori s’estén a banda i banda de la riera, i per la dreta comprèn una bona part del massís montserratí, des del sector de les Agulles i els Frares Encantats fins a Sant Jeroni Les altituds oscillen entre els 250 m que es calculen al curs central de la riera,…
Coaner
Església parroquial de Coaner
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Mateu de Bages, a la vall del torrent de Coaner, afluent, per la dreta, del Cardener, on desemboca aigua amunt de Súria després de néixer prop de la Molsosa (Anoia) i resseguir la serra de Castelltallat.
Existia un castell, documentat a partir del 960, del qual només resta la torre El terme inclou també part de la colònia Valls L’església parroquial de Sant Julià és del segle XI