Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Sant Cristòfol de Manresa
Monestir
Petit monestir de canongesses de Sant Agustí que hi hagué prop de Manresa (Bages), a l’indret de l’actual torre de Sant Cristòfol, sobre l’estació del ferrocarril del Nord, construïda l’any 1836.
Vers el 1268 es reuniren a la capella de Sant Cristòfol i Santa Caterina tres donades, que estaven sotmeses al paborde de la seu de Manresa Poc després, abans del 1306, ja s’havia transformat en comunitat de canongesses sota una priora El 1425 hi habitaven la priora i tres canongesses Durant la guerra civil del 1461 al 1472 foren enderrocats el convent i la capella, i la seva priora i única monja, Anna d’Alçamora, ingressà al convent augustinià de Santa Margarida de Vic 1461 El 1502 el consell de Manresa reedificà la capella, però restà sense comunitat El 1836 sobre el seu emplaçament es féu…
Sant Tovà
Capella
Antiga capella i actual masia del municipi de Cardona (Bages), situada a l’extrem del terme, camí de Navel.
Era dedicada a sant Teobald Existia ja el 1442 Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473 Tingué culte fins avançat el segle passat hi celebraven els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes
Bages
Història
Antic pagus del comtat d’Osona, origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l’actual comarca del Bages.
Sant Lleïr
Capella
Capella i masia del municipi de Mura (Bages), a l’E del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura.
La capella existia ja el 1240 L’edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana El mas, existent des del s XIV, és l’origen del llinatge Santlleïr
Sant Cristòfol de Castellbell
Caseria
Caseria del municipi de Castellbell i el Vilar (Bages), en una petita serra, a la dreta de la riera de Marganell, al peu del vessant nord-occidental de Montserrat.
L’església, actual tinència parroquial de Sant Vicenç de Castellbell, data del s XI Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Jaume, construcció romànica, del s XII
Rocafort
Masia
Mas del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages).
Existent al segle XII, és una gran masia quadrada amb torrelles de defensa als angles L’obra actual és en una bona part del 1645, però es reformà molt el 1754
Vallformosa
Poble
Poble del municipi de Rajadell (Bages), al vessant de migdia de la serra del Coll, divisòria d’aigües de les rieres de Castellfollit i de Rajadell.
La villa de Vallformosa és documentada en una butlla del 978 L’església de Sant Salvador, annexa a l’actual mas Servitge, fou una de les set filials de la seu de Manresa, d’ençà del s XI
el Rapte
Església
Església de la ciutat de Manresa aixecada en el solar de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies.
S'hi aixecà una primera capella al principi del s XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi
Sant Jeroni
Ermita
Ermita de la muntanya de Montserrat, la més alta (1 130 m alt.) i la més llunyana del monestir, situada a l’extrem occidental del terme de Monistrol de Montserrat (Bages), sota la miranda de Sant Jeroni (1 236 m alt.), cim culminant del massís i termenal dels municipis de Monistrol de Montserrat, Marganell (Bages) i el Bruc (Anoia), que dóna nom a una de les regions del sector més accidentat de la muntanya, dita regió de Sant Jeroni o el Tabor
.
Al vessant septentrional un funicular aeri construït el 1929 supera la recta paret, des de prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, a 650 m alt, fins al mirador del Moro, a 1 193 m alt Vora l’ermita actual hi ha un restaurant, bastit sobre les restes de la primitiva església
Vilomara
Nucli
Primitiu nucli del poble del Pont de Vilomara (Bages), cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort.
Antiga villa rural, esmentada el 982, s’hi aixecà abans del 1272 una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, servida per donades al s XIV Pertanyia a la demarcació civil i parroquial de Rocafort En crear-se la nova parròquia del Pont de Vilomara, entorn del 1870, s’abandonà l’antiga església romànica s XII de Vilomara, i entorn seu es construí l’actual cementiri del Pont de Vilomara