Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
el Torcó

Aspecte d’un mas del Torcó (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Caseria
Caseria del municipi d’Avinyó (Bages), uns 7 km al S del poble, tocant al d’Artés.
Té l’origen en una villa, de probable ascendència romana, esmentada el 889
Can Miralda

Can Miralda (Sant Salvador de Guardiola)
© C.I.C. - Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages).
Té el seu origen en l’antic castellot o talaia de Guardiola, situada al cim de la muntanya de Can Miralda
Sant Lleïr
Capella
Capella i masia del municipi de Mura (Bages), a l’E del terme, en un petit planell sota el puig del castell de Mura.
La capella existia ja el 1240 L’edifici actual, sense culte, sembla més aviat una cabana El mas, existent des del s XIV, és l’origen del llinatge Santlleïr
l’Abellar de Baix
Masia
Masia del municipi de Sallent (Bages).
A la masia hi tingué origen, a mitjan segle XIX, una obra benèfica important la Fundació Cots o Casa de Caritat de Manresa, iniciada per Francesc Cots i Argullol, hereu de la masia susdita
Sant Sadurní

Exterior de la capella de Sant Sadurní (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim, de 581 m d’alçada, de la serra del Morisco, al sector de ponent del municipi d’Avinyó (Bages).
Hi ha la vella capella de Sant Sadurní, d’origen i planta romànics, però que el 1787 fou transformada i abandonada perquè l’havia destruïda un llamp el 22 de juliol de 1784, segons diu una làpida de la façana
Bergús
Barri
Barri del municipi de Cardona (Bages), situat a 635 m d’altitud, al pla de Bergús
.
L’església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic, sembla que existia com a cella el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses Des de molt antic en depenien masos com la Coma i posteriorment Can Garriga, Altemís, Lordella, Centelles, Palau, Odet i Fontelles És un sector on hi ha estacions neolítiques els clapers d’Altemís, la barraca dels Moixonaires, la Coma de Fontelles, el Mercat de Calaf
Can Font de la Serra

Aspecte del Centre de l’Aigua de Can Font de Manresa (Bages)
© Parc de la Séquia
Masia
Masia històrica situada al sector N de la ciutat de Manresa (Bages).
L’origen documentat del mas es remunta al 1407 quan apareix esmentat al Capbreu del Sequiatge Propietat de l’Ajuntament de Manresa des del 1998, se’n feu càrrec de la seva restauració, i des del 2006 és la seu del Centre de l’Aigua de Can Font , un espai dedicat a la divulgació, la investigació i la sensibilització sobre l’aigua i la seva gestió sostenible Juntament amb el parc de l’Agulla i el seu centre de visitants, la séquia de Manresa , la Casa de la Culla i el Museu de l’Aigua i el Tèxtil configuren el Parc de la Séquia
el Palà de Torroella

Palà de Torroella, a Navars
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial del municipi de Navars (Bages), a l’esquerra del Cardener.
Ofereix la imatge típica de les colònies fabrils les installacions industrials acompanyades pels grups de cases dels treballadors, l’església —dedicada a la Mare de Déu de la Mercè— i la residència dels propietaris Celebra la festa major el diumenge proper al 21 de juliol L’origen de la Colònia del Palà de Torroella oVell es remunta a l’any 1877, quan Esteve Valls i Pasqual i Joan Palà i Valls constituïren la societat Esteve Valls i Companyia amb l’objectiu de construir una fàbrica de filats i teixits de cotó Aquesta societat es dissolgué al començament del segle XX, mentre que s…
Bages
Història
Antic pagus del comtat d’Osona, origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l’actual comarca del Bages.
el Grau

Vista de Santa Maria del Grau (Bages)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Deu del Grau) i antiga parròquia (Santa Maria) del municipi de Fonollosa (Bages), prop de l’antic nucli de Fals.
Situat sobre un graó natural domina l’ampla esplanada de Fals És un santuari d’una gran devoció, temple d’origen preromànic —com ho demostra la part més vella de la construcció, corresponent al primitiu presbiteri—, ampliat i modificat diverses vegades des del segle XII Exteriorment són visibles dos cossos d'edifici, corresponents a les dues èpoques de construcció Interior de la Mare de Déu del Grau Bages © CIC - Moià La imatge de la Mare de Déu que presideix l’ermita és segurament del segle XVI Uns cent anys més modern, el retaule pintat és probablement del mateix autor d’altres…