Resultats de la cerca

L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà

Esmentada el 983 amb el titular de sant Joan, apareix del segle XII en endavant sota l’advocació de sant Andreu De l’antiga església només queda un munt de parets desgavellades Després de la destrucció del temple el 1936 es va habilitar com a parròquia la capella de Sant Miquel Construïda entre el 1943 i el 1948, és situada prop de la carretera, al centre de la parròquia és acompanyada només de la rectoria i d’unes frondoses alzines

Santa Maria del Pla és un temple senzill, de modestes dimensions, construït al lloc d’una esglesiola documentada i concorreguda almenys des del segle XIII, al servei de la qual consta la presència de donades La imatge de la Mare de Déu titular és una talla moderna, obra del vigatà Pere Puntí, inspirada en les marededéus romàniques, de la qual és un exemplar interessant la que posseeixen els amos del proper Mas Canyelles, procedent amb molta probabilitat de l’antiga ermita de Santa Maria

El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Castellbell i el Vilar, a l’E amb Vacarisses Vallès Occidental, al S amb Esparreguera i Collbató Baix Llobregat i per un punt amb el Bruc Anoia, i a l’W amb Marganell El territori és travessat en direcció N-S pel Llobregat i flanquejat al llarg del costat ponentí per la muralla pètria del vessant NE de Montserrat Tot i ésser la localitat més baixa de la comarca, comprèn dins el terme municipal un dels cims culminants del Bages Sant Jeroni 1224 m, que és punt de coincidència dels municipis de Monistrol, el Bruc i Marganell Els torrents de…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…