Resultats de la cerca

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE, Masllorenç E i Bonastre SE, aquests dos darrers pertanyents al Baix Penedès, Salomó S del Tarragonès, Bràfim W i Vilabella W És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es féu a…

El Rossinyol és un edifici setcentista amb una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat prop de la porta d’entrada a la lliça del mas

L’església parroquial de Santa Coloma és romànica s XI El lloc és esmentat ja el 940 Hi ha la notable casa fortificada de Marata, gòtica, molt restaurada modernament, fundada al s XIV al costat seu hom bastí, el 1606, una esglesieta dedicada als sants Abdó i Senén, i després, a la Mare de Déu de Montserrat, que fou saquejada el 1936

El lloc és citat ja el 986 al segle XII n'eren senyors els Vilalba L’actual edifici, de grans proporcions, és del segle XVII, però hom ha trobat vestigis d’època romànica i gòtica En canvi, no romanen restes de l’antiga església de Sant Vicenç, que al segle XI tenia ja el privilegi de poder-s’hi fer testaments sacramentals Fou adquirida pel monestir de Montserrat, que la posseí fins a la desamortització del segle XIX

Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre…

Amb el temps li fou annexada la sotsvegueria de Berga, i el Lluçanès en fou exclòs temporalment, en esdevenir cap d’una sotsvegueria a partir del 1611 El Moianès tingué també caràcter de sotsvegueria, i depengué un quant temps de Barcelona Creada al s XIII, en la delimitació del 1304 comprenia tot el Moianès, fins a Collsuspina, i tot el Lluçanès, fins a Sant Boi de Lluçanès delimitava amb el Berguedà per Puig-reig, i per ponent seguia una línia que anava de Castelltallat a la Molsosa, a la Maçana, sobre Rubió, a Castellfollit, a la Guàrdia i a Montserrat El 1553 tenia 1 819 focs…

En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de…

En fou centre Caldes de Montbui i, des de mitjan segle XIV, Granollers De fet formà, ja al segle XIV, una sola demarcació amb la vegueria de Barcelona, dita vegueria de Barcelona i el Vallès El 1716 formà, juntament amb el sector del Maresme entre Montgat i Caldetes, el corregiment de Mataró