Resultats de la cerca

Una antiga tradició feia néixer a Portell, antic cap del terme, sant Ramon Nonat El convent mercedari es fundà vers el 1245, després que Guerau, prior de l’església de Solsona, concedís la propietat de l’església de Sant Nicolau, existent en el dit lloc, a Pere Nolasc, mestre de l’orde mercedari La tradició vol que es traslladés al convent el cos de Sant Ramon, i l’augment de devoció al sant fou causa de l’ampliació del convent els anys 1597 i 1625 i que el general de l’orde Pedro de Salazar el 1675 iniciés la construcció del gran convent i església, anunciats pomposament com l’Escorial de la…

Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al s XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia cap canonge El…

El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al s XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas deToni l’antic seminari claretià, el despoblat deMontpaó i el poble deRubinat, l’antic poble de laSisquella i el mas Ramon al S, el poble deLlindars i, separat del terme, el deGramuntell

El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del s XIII endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics

L’església Santa Maria depèn de la de Guissona El lloc és esmentat el 1099 la senyoria pertanyia a la collegiata de Guissona Al s XIX formà un municipi amb la quadra de Nial actualment del municipi de Guissona

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir

És situat a la capçalera de la riera de Freixenet, a l’est de la Rabassa La seva església depèn de la parròquia de Freixenet L’antic castell de Sant Guim és esmentat ja el 1018, domini, més tard, de la família Caldery