Resultats de la cerca
Es mostren 1798 resultats
riu dels Sants
Riu
Curs d’aigua de la Costera, afluent, per la dreta, del riu Cànyoles, que neix a la font dels Sants, propera a un santuari dedicat a sant Abdó i sant Senén, dins el terme de l’Alcúdia de Crespins (Costera), a l’W de la vila; envolta pel N i per l’E aquesta població i, després de travessar el nucli urbà de Canals, s’uneix al seu col·lector.
Té un recorregut de 6 km i un cabal de 1 700 litres per segon L’aigua és aprofitada des d’antic rega dotze termes
molí de Sant Andreu
Molí
Molí i petit territori del municipi de Xàtiva (Costera), enclavat en el de Vallès de la Costera, a la plana regada de l’esquerra del riu Cànyoles.
Saburella
Una de les torres circulars del castell de Saburella
© Fototeca.cat
Castell
Masia i antic castell del municipi de Querol (Alt Camp), del qual es conserven dues torres i un gros pany de mur.
Es troba enlairat a 675 m a la dreta del Gaià, damunt la vall del torrent de Vallespinosa Esmentat a partir del 1229, pertangué a la família Cervelló L’església era dedicada a sant Miquel
mola de Roquerola
Cim
Cim (1 063 m) de les muntanyes de Prades, prop del termenal dels municipis de Prades (Baix Camp), Mont-ral (Alt Camp), Vimbodí i Montblanc (Conca de Barberà).
Rotglà i Corberà
Municipi
Municipi de la Costera, al N de la comarca.
El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de la població activa…
baronia de Rodonyà
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Rodonyà (Alt Camp) i que comprenia, a més, els llocs de Masarbonès, Montferri i les Quadres de Montagut.
Fou adquirida el 1409 al rei per Bernat de Tamarit, senyor o castlà de Rodonyà Passà per matrimoni 1723 als Vilallonga, senyors d’Estaràs, que la posseïen encara quan foren abolides les jurisdiccions senyorials
Pedrós
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Vilabella del Camp (Alt Camp), al SW del poble, on es conserven les seves ruïnes.
les Pebrades
Caseria
Caseria del municipi de la Font de la Figuera (Costera), al límit amb el de Fontanars dels Alforins (Vall d’Albaida).
Pasargada
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran meridional situada a 131 km de Shiraz.
Habitada en els millennis IV i II aC, no adquirí importància fins que Cir II de Pèrsia 559-529 aC la convertí en la seva capital Amb la fundació de Persèpolis, per DariosI 521-486 aC, començà a decaure Entre les seves restes, s’han conservat la tomba de Cir petit edifici rectangular, que s’aixeca sobre una plataforma de sis graons, el palau de les audiències , del qual només es conserven el pla de la sala central 32 m de llarg per 22 d’ample, la base de set columnes de les quatre columnates i una columna sencera, el pla del palau reial 77,50 m de llarg per 44 d’ample, les restes d’una porta…
Pàrtia
Geografia històrica
Regió de l’Àsia central, que correspon aproximadament a la regió de Coràsmia, al NE de l’Iran.
El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…