Resultats de la cerca

El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154 la comunitat que hi residia es refongué ~1170 amb la comunitat cistercenca de Santes Creus Del s XIII endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus Ara només resten al lloc ruïnes de l’església i dels edificis eremítics

La capital és Santiago del Estero És limitada al N per les províncies de Salta i el Chaco, a l’E per aquesta última i Santa Fe, al S per la de Córdoba, i a l’W per les de Tucumán i Catamarca Fisiogràficament pertany a la regió del Chaco, excepte a l’extrem occidental, que està en contacte amb els contraforts de la serralada preandina Clima tropical càlid i sec Els rius principals són el Salado i el Sali, entre els quals hi ha la zona més explotada agrícolament cotó, alfals, blat de moro, blat, explotació forestal La ramaderia és important Escasses vies de comunicació Poblament rural

És situada a 181 m sobre el nivell del mar, a la vora dreta del riu Dulce El seu desenvolupament econòmic és escàs, a causa de la seva situació geogràfica i de la manca de vies de comunicació És el centre comercial de la província Indústries tèxtils i de cuir

El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…

Ha esdevingut un nucli d’estiueig i de segona residència i turisme hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió , a l’antic molí a la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió

Es troba enlairat a 675 m a la dreta del Gaià, damunt la vall del torrent de Vallespinosa Esmentat a partir del 1229, pertangué a la família Cervelló L’església era dedicada a sant Miquel

Situació i presentació És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental Limita amb els termes d’Alcover i la Masó N, Vallmoll E, els Garidells SE, Vilallonga del Camp W i S i el Morell S, aquests dos últims del Tarragonès El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls…

Situada a la costa sud-occidental de l’illa, a la desembocadura del riu Roseau, té el port en una rada, d’on exporta olis essencials, fruita, llegums i espècies És seu del govern i del bisbat té una catedral anglicana i una de catòlica Hi ha aigües termals

Situada a la dreta del riu Paraná, és un port fluvial important Important centre comercial Indústries derivades de l’agricultura Refineria de petroli Gran nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universidad Nacional de Rosario, fundada el 1968 Fundada el 1725 per Francisco Godoy al costat d’un antic poblat d’indis, com a hisenda ramadera, cresqué al voltant d’una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que esdevingué un centre de pelegrinatge Es decantà pels independentistes 1812-13 i el 1846 fou una base en la guerra pel control del riu Paraná Ciutat des del 1852, cresqué…