Resultats de la cerca
Es mostren 16234 resultats
roc del Rosselló
Cim
Cim (1 314 m alt) de la serra que separa la Fenolleda (terme de Sornià, a la vall de l’Adasig) del Conflent (terme de Mosset, a la vall de la Castellana), límit històric entre Catalunya i Occitània.
província del Rosselló
Província
Nom donat per la monarquia francesa a les comarques catalanes annexades a França arran del tractat dels Pirineus (1659).
Comprenia les vegueries de Rosselló amb la sotsvegueria de Vallespir, de Vilafranca de Conflent amb la sotsvegueria de Capcir i la nova de Cerdanya centrada a Sallagosa El 1790, juntament amb la major part de l’antiga vegueria llenguadociana de Fenolleda, constituí el nou departament dels Pirineus Orientals, el qual, malgrat tot, ha conservat popularment, i fins a un cert punt oficialment, el nom del Rosselló Intendents de la província del Rosselló Charles Macqueron 1660-1669 Étienne Carlier 1670-1676 Germain de Beaulieu 1676-1681 Ramon de Trobat i Vinye s Perpinyà 1681-1698 Étienne de Ponts…
el Rosselló
Nom amb el qual és designada habitualment la part del Principat de Catalunya annexada a França i que constituí des del tractat dels Pirineus la província del Rosselló.
Tanmateix, no s’ha deixat de designar amb el mateix nom del Rosselló la comarca estricta compresa entre el coll de Ternera i la mar el Rosselló Hom ha proposat, per evitar aquesta duplicitat, els noms de la Catalunya Francesa , de la Catalunya del Nord i el País Rossellonès Ja abans de la formació d’aquesta província, el conjunt d’aquestes comarques, però amb la totalitat de la Cerdanya, havien format un territori singular dins el conjunt del Principat, des del govern dels comtats de Rosselló i Cerdanya pel comte Sanç, germà d’Alfons I, i especialment a partir de la incorporació d’aquests…
el Rom
Riu
Riu del Rosselló, afluent, per la dreta, del Tec.
Neix a la serra de l’Albera, al vessant occidental del puig dels Tres Termes, transcorre sota el coll del Pertús, per la Clusa i Sant Martí de Fonollà i s’uneix al seu collector al Voló La seva vall és el pas natural, des de l’època romana, de les comunicacions entre Barcelona i el Rosselló
puig de Rojà
Cim
Cim (2 724 m) del massís de Canigó, al S de la pica de Canigó, i del pic de Tresvents, termenal dels municipis del Tec i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir) i de Castell de Vernet (Conflent).
vall de Rojà
Vall del Conflent, al massís del Canigó, al vessant septentrional de la línia de crestes que uneix el pic de la Mort de l’Escolà (2 463 m alt), a l’W de roca Colom (2 507 m), amb el puig de la collada Verda (2 403 m), cresta dita les esquerdes de Rojà (2 316 m), que limita el Conflent (Pi) i el Vallespir (Prats de Molló).
La gran vall s’engorja al pas de Rojà , i la ribera de Rojà continua així vers Pi de Conflent on pren el nom de ribera de Pi , Saorra on s’eixampla per a formar la vall de Saorra i Fullà, fins a unir-se a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent
Roet
Llogaret
Llogaret del municipi de Llo (Alta Cerdanya).
És situat a la dreta del Segre, a mig camí de Sallagosa
Rodès
Rodès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, al límit amb el Rosselló, estès a banda i banda de la Tet, que en aquest indret passa engorjada entre el pas de la Guillera (o de la Cugulera o del Bau), dominat per la capella de Sant Pere, i el pas de Rodès.
El sector meridional, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, comprèn la vall i l’antic terme de Croses, amb l’església de Domanova i de Glevella, i el sector més baix de la vall de la riera de Rigordà, les quals aflueixen conjuntament a la Tet prop del poble El sector septentrional, accidentat pels contraforts meridionals de la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, comprèn l’antic terme i l’església de les Cases La superfície agrícola és de 115 ha, localitzades a la dreta del riu Els arbres fruiters ocupen 58 ha 56 de presseguers i 2 d’albercoquers, la vinya, 45 ha, i…