Resultats de la cerca
Es mostren 960 resultats
Cendrosa
Sector occidental del circ de Saboredo
, a la capçalera de la Garona de Ruda, al límit entre els termes de Salardú (Vall d’Aran) i de la Mancomunitat dels Quatre Pobles (Pallars Sobirà), centrat en els Estanys de Cendrosa
(amb els estanys de Dalt, del Mig i de Baix).
Una línia de crestes que culmina al tuc de Cendrosa 2 492 m alt separa aquesta vall de la d’Aigoamòg
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
serra d’Hònt Hereda
Serra
Cresta que uneix els tucs del port de Viella (2 604 m) i de Sarraèra (2 645 m), entre la vall de Conangles, al S, i la del riu d’Hònt Hereda, afluent, per la dreta, del riu Nere, al N, dins el municipi de Viella (Vall d’Aran).
Baciver
Coma
Coma de la capçalera del riu Malo, afluent de la Garona, dins el terme d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), sota el tuc de Baciver (2 644 m alt.), el qual es troba dins el terme de Salardú (Vall d’Aran) i que constitueix el límit meridional del pla de Beret.
Al centre de la coma hi ha l' estany del Baciver
el Besiberri
© Xevi Varela
Massís
Massís muntanyós de la zona axial pirinenca, constituït per roques plutòniques de tipus granític d’edat herciniana, orientat de nord a sud, al límit entre la Vall d’Aran (terme de Salardú), al nord, i les valls ribagorçanes de Boí (terme de Barruera) i de Barravés (terme de Vilaller), al sud.
La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de Besiberri 2180 m alt i, a mig curs, l’ estany de Besiberri 1987 m…
agulles de Travessani
© Abuelo Ramiro - Fotolia.com
Cim
Cims (2.755, 2.621 i 2.564 m alt.) d’un contrafort meridional del massís del Montardo, al límit de les valls de Boí (Alta Ribagorça) i d’Aigoamòg (Vall d’Aran), que dominen, per l’E, l’ estany de Travessani
, a la capçalera de la Noguera de Tor, l’emissari del qual alimenta l’estany Negre.
la Fenolleda
Comarca de la Catalunya del Nord.
La geografia És la de més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a ponent del tuc Dormidor, i el de les Colomines 699 m, via directa de Sant Pau de Fenollet a Prada Les…
Montgarri
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgarri) i antic hospital del municipi de Salardú, a la Vall d’Aran, situat a 1 645 m alt., al sector de l’alta vall de la Noguera Pallaresa, aigua avall del pla de Beret, dit vall de Montgarri, a l’esquerra del riu, quan aquest passa més prop del límit amb Occitània.
Prop seu, a la dreta de la Noguera, hi ha el despoblat d’Es Cases de Montgarri o el Eth Dossau L’església, l’hostal, la rectoria, l’administració del santuari i diversos canals i pallisses formen una plaça quadrada El primitiu santuari fou fundat en 1117-19 al s XVI el terme de Montgarri fou venut pel comú de Gessa al de Salardú i Tredòs, però amb reserva de la propietat del santuari L’església actual és d’època renaixentista El rector i administrador era vicari de Gessa Per l’aplec del 15 d’agost era tradicional que hi concorreguessin no solament pelegrins aranesos i pallaresos, sinó també…
malh des Pois
Muntanya
Contrafort (2.881 m alt.) septentrional del cap d’Eth Hòro de Molières, entre la vall del Nere, la vall d’Ets Pois, centrada a l’estanyet d’Ets Pois, l’emissari del qual, el barranc d’Ets Pois és la capçalera del Joèu i la vall del riu de l’Escalteta, a la capçalera de l’Éssera, dins el terme municipal de Vielha e Mijaran (Vall d’Aran).
els Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96