Resultats de la cerca
Es mostren 4165 resultats
Sant Vicenç de Cotlliure
Santuari
Santuari de la vila de Cotlliure (Rosselló), construït en un petit illot, davant el port d’Amunt.
Les notícies més velles són de l’any 1642 La devoció popular renovà i engrandí l’església al s XVIII i declarà el sant protector de la vila Cada any el 16 d’agost s’hi celebra una tradicional processó per mar Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari
mas de Sant Vicenç
Obrador de ceràmica de Perpinyà (Rosselló), al barri de Sant Galderic, creat per Fermí Bauby
.
S'hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc
Sant Salvador de Perpinyà
Convent
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246 El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre'n de noves per manca de rendes El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa 1790
monestir de Sant Salvador de la Vedella
Monestir
Petit monestir benedictí, al marge esquerre del Llobregat, a l’extrem septentrional del municipi de Cercs (Berguedà), prop de Fígols Vell.
L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…
Sant Salvador de la Vedella

Vista parcial de la central tèrmica sobre Sant Salvador de la Vedella (Berguedà)
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de Cercs (Berguedà), situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou, actualment anegat per les aigües del pantà de la Baells.
Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc El 1970 el…
roc de Sant Salvador
Muntanya
Contrafort (1235 m alt) occidental del roc de Frausa, que domina la vall de Montdony, en el municipi d’Arles (Vallespir), dins l’antic terme de Montalbà de l’Església.
raval de Sant Salvador
Barri
Barri de Lleida (Segrià), continuació, de fet, del raval de Sant Gili, sorgit a la partida de les Pardinyes, poc després de la conquesta cristiana del 1149, extramurs de la ciutat.
L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any
Sant Salvador
Poble
Poble del municipi de Prats de Molló i la Presta (Vallespir), a l’W de la vila, a l’esquerra del Tec, poc abans de la confluència amb la vall de la Persigola.
La seva església parroquial Sant Salvador, romànica s XII, emplaçada 100 m per damunt de la carretera, es veié molt afectada per les inundacions del 1940
Sant Sadurní de Rotgers

L’església de Sant Sadurní de Rotgers
Jordi Domènech i Arnau (CC BY-SA 2.0)
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Borredà (Berguedà), al NW del terme, entre les demarcacions de Vilada i Castell de l’Areny.
El 888 el lloc fou cedit, juntament amb Borredà, al monestir de Ripoll L’església és esmentada el 938 fou bastida al costat del palau Rotger o Rodegari era sufragània de Borredà i algun temps segles XII-XIV parròquia independent L’església, un magnífic exemplar romànic, fou refeta i consagrada l’any 1167 aprofitant els murs de l’anterior Pertangué a Ripoll fins el 1835, que passà amb Borredà al bisbat de Vic
Sant Ruf de Lleida

Vista exterior de l’església inacabada de Sant Ruf de Lleida, situada prop de Lleida (Segrià)
© Fototeca.cat
Priorat
Priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat al terme de Lleida (Segrià), al NE de la ciutat, a la partida dita abans de Sant Ruf
(i després la Plana del Bisbe
).
El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina