Resultats de la cerca

Fou bastit en estil gòtic des del 1324 a l’indret de l’antiga església parroquial de Sant Joan el Vell i de la primitiva capella dels Córrecs en resten vestigis El 1433 fou abandonat el pla antic en tres naus per un d’una nau única gràcies a l’impuls del bisbe Galceran Albert Fou consagrada el 1509 des del 1601 esdevingué de fet catedral en passar a residir els bisbes i el capítol d’Elna a Perpinyà i de dret des del 1817 en erigir-se Perpinyà en seu única del bisbat La façana, inacabada i retocada el 1905, és molt austera i té un portal del s XVII L’església conté, entre altres…

L’església de Sant Joan, romànica construïda, però, al s XIV, conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà mort el 1335 És esmentat ja el 1051

L’antiga església parroquial de Sant Fruitós, esmentada ja al s IX, romànica, ha estat restaurada modernament conté el notable retaule gòtic de Santa Marta, de Ramon Destorrents, i un crucifix romànic, també restaurat

Esmentat ja al s IX, al s XI els comtes de Cerdanya li concediren el privilegi de celebrar mercat i hi edificaren un palau per a l’estiu Decaigué amb la fundació de Puigcerdà per Alfons I 1177 L’església de Sant Martí és un notable exemplar romànic conté un Sant Crist romànic de la primera meitat del s XIII, un retaule gòtic de Sant Martí del s XVI i una talla de la Mare de Déu, romànica, traslladada a Puigcerdà per ordre del rei contra la voluntat de la població d’Ix recuperada el 1858 Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hom conserva el valuós frontal romànic de Sant Martí

És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l’esquerra L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Hom hi conrea 192 ha, de les quals 136 són ocupades per prats i farratge Hi ha 38 ha de cereals blat, sobretot i 3 ha d’hortalisses La ramaderia de bestiar boví té importància més de 160 caps el 1980 La població disminueix ràpidament des del 1866 El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya El poble 45 h diss 1982 1 305 m alt és a la capçalera del Rigat L’església parroquial de Sant Jaume …

Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del massís de…

El terreny, tot primari i azoic, ha donat el nom al de tota una àrea geològica sèrie de Jújols El bosc de Jújols , el d’Oleta i la pinosa de l’Airola cobreixen una bona part del sector més septentrional El terme és drenat pels còrrecs de Burguera i de Fontfreda aquest pren el nom de còrrec del Riel prop de Tuïr d’Évol D’economia essencialment agropecuària pastures, farratge, bestiar boví, la pèrdua demogràfica començà a la primeria del s XX i s’accentuà fins gairebé al despoblament, malgrat que d’ençà de la dècada del 1990 s’ha recuperat El poble 960 m alt és al sud del terme, dalt d’un…

La geografia És una gran fossa excavada pel Francolí i pel riu d’Anguera al marge meridional de la Depressió Central, separada del Camp de Tarragona per la Serralada Prelitoral La Conca de Barberà estricta és constituïda exclusivament pels termes situats a la conca d’aquests dos rius, però la demarcació delimitada per la Generalitat de Catalunya conté, a més, una part de la dorsal de la Segarra històrica, a la del riu Corb, i l’altiplà on es forma el Gaià, presidida per Santa Coloma de Queralt, i també el terme de Vilanova de Prades, a la del riu de Montsant A ponent i a migdia,…

El conjunt monàstic El magnífic conjunt monàstic de Santa Maria de Poblet, edificat dins un ampli procés cronològic, consta de tres recintes El recinte exterior és tancat per una muralla i s’hi accedeix a través de l’anomenada Porta de Prades alberga al seu interior un conjunt d’edificacions de factura gòtica tardana Al segon recinte s’hi accedeix per l’anomenada Porta Daurada, al costat exterior de la qual veiem la capella de Sant Jordi, obra del segle XV un cop traspassada l’esmentada porta, hi ha una plaça on, a més de la bosseria i altres construccions, es troba la capella de Santa…

Situació i presentació És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca a llevant amb Figuerola del Camp i Valls amb el seu agregat de Fontscaldes, de l’Alt Camp a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al…