Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
regió de Barcelona
Regió del Principat de Catalunya que comprèn les comarques centrals de la seva façana marítima: el Barcelonès, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès, Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antic comtat de Barcelona, tal com era al s XI i que es mantingué, aproximadament, com a demarcació de la diòcesi barcelonina, i el de les vegueries de Barcelona i el Vallès i de Vilafranca del Penedès que es mantingueren fins al decret de Nova Planta
les Haràs
Barri
Barri de Perpinyà (Rosselló), entre la carretera de Tuïr i l’antiga de Barcelona, prop de Malloles.
Sorgí al voltant d’unes quadres per a cria de cavalls origen del nom actualment hi ha una important urbanització d’habitatges de lloguer modest A l’inici de l’èxode de la Guerra Civil Espanyola 1939 hom hi installà, aprofitant les quadres, un camp de concentració per a refugiats, que hom anomenà Servei Tècnic dels Camps, per tal com allotjà obrers especialitzats i menestrals, escollits entre els refugiats, que arranjaven les barraques dels altres camps del departament A partir del 1945 fou transformat en Centre d’Acolliment, sota el control de l’Office International des Réfugiés, on hom…
Sant Pere de Cubelles
Priorat
Antic priorat canonical augustinià del terme de Cubelles (Garraf), dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona.
Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581 Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle passat, prop de la mar Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere , foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització
la Clusa del Mig
Veïnat
Veïnat del municipi de les Cluses (Vallespir), a la dreta de la ribera de Roma, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.
Miralpeix
Sector o indret
Antiga quadra del municipi de Sitges (Garraf), situada a l’extrem W del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt.) i, prop seu, la masia de Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia.
És esmentada ja el 1057, que era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges
el Pertús
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al límit amb l’Alt Empordà, damunt la serra de l’Albera, des del vessant del pic del Priorat, a ponent del coll de Panissars, fins a la collada del pla de l’Arca, a llevant del coll del Pertús (271 m alt), el pas més baix i accessible de tota la serra i, des de l’antiguitat, el més concorregut —hi passava la via Augusta— i, modernament, l’únic obert al tràfic internacional entre la carretera de la costa i la del coll d’Ares; àdhuc l’autopista de Barcelona a Perpinyà ha aprofitat aquest pas.
El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs,…
la Clusa d’Amunt
© Fototeca.cat
Poble
Poble, cap del municipi de les Cluses
(Vallespir), a 135 m alt, a la dreta de la ribera de Roma, vora la carretera de Perpinyà a Barcelona.
És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà
el Penedès
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica de l’E de Catalunya, que comprèn les actuals comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
La geografia Fisiogràficament ve a coincidir amb el sector típicament alpí del Sistema Mediterrani, entre dos sectors de tectònica herciniana el del Llobregat, a l’est, i el del Camp de Tarragona-Priorat S'hi poden destriar les quatre unitats de relleus del sistema la Serralada Prelitoral, que la separa d’Anoia i de l’Alt Camp, amb 944 m alt a la serra d’Ancosa i formada per materials mesozoics variats amb empastaments locals de pudingues la Depressió Prelitoral, que ocupa la major part de l’Alt i Baix Penedès, reblerta d’alluvions quaternaris la Serralada de Marina, que comprèn bona part del…
Garraf
Poble
Poble del municipi de Sitges (Garraf), en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de la vila, al NE.
Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i…
Mirmanda
Ciutat
Ciutat imaginària que la tradició situa dins l’actual terme de Terrats (Rosselló) aigua amunt de la Canta-rana.
Hom li atribueix una antiguitat superior a Barcelona, i moltes llegendes, especialment d’encantaments i de fades, s’hi relacionen
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina