Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Santa Anna dels Quatre Termes
Santuari
Santuari del municipi de la Bastida (Rosselló), al límit amb els de Bula d’Amunt i de Glorianes (Conflent), al cim del puig de Santa Anna
(1 347 m), damunt el coll de Montportell.
Sant Mateu
Barri
Barri popular de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), a l’interior de l’antic recinte emmurallat, al peu de la ciutadella.
L’església primitiva de Sant Mateu, una de les quatre parròquies de la ciutat, contemporània a la de la Real, fou enderrocada el 1639 a causa de la proximitat a les fortificacions i substituïda, el 1640, per l’actual
Natzaret
Priorat
Priorat (Santa Maria de Natzaret) de monjos cistercencs, filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat de Barcelona.
Fou fundat 1311-12 al mas Moneder, cedit per Sibilla de Saga El bisbe Ponç de Gualba l’afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions Constava normalment d’un prior i de quatre monjos Subsistí fins el 1660
castell de Perpinyà
© Fototeca.cat
Història
Palau construït a Perpinyà, a la part alta, que domina la ciutat des del S, des del darrer terç del s XIII, com a residència dels reis de Mallorca, en esdevenir Perpinyà la capital continental del regne de Mallorca.
Es troba al centre de les fortificacions construïdes successivament des de la fi del s XV, al llarg del s XVI 1540, 1552, 1564 i al XVII 1679 per Vauban aquesta darrera desmantellada el 1904 És voltat d’un fossar i flanquejat per quatre torres als quatre angles i dues torres laterals, al N i al S, afegides al s XV a l’antic edifici rectangular A la façana occidental hi ha la torre de l’homenatge, amb l’entrada principal al pati interior quadrangular, pràcticament voltat d’arcades A la façana oriental hi ha la torre major, on es troben les capelles sobreposades de la Santa Creu i de Santa…
el Molí de Vent
Barri
Barri de Perpinyà (Rosselló), al S del nucli urbà, planificat durant el mandat del mere Pau Alduy, prop de la Ciutat Universitària.
Té un conjunt de 3 200 pisos, en una àrea de 13 ha, en extensió constant Als vessants del turó de la ciutadella hi ha edificis de quatre pisos, i als extrems del barri els més alts L’arquitectura és inspirada sovint en els masos catalans Hi ha espais verds, equipaments esportius i socioculturals i hom hi ha installat un annex de la Biblioteca Municipal
priorat d’Espirà de Conflent
Priorat
Monestir
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Espirà), format inicialment per un prior i sis canonges, situat al poble d’Espirà de Conflent, dependent de Serrabona, fundat el 1190.
Després d’una època de decadència a partir del s XV, fou restaurat pel bisbe d’Elna Onofre de Reard el 1607 i perdurà fins a la Revolució Francesa Es conserven l’església —actual parròquia— i la casa prioral, que al s XIV foren voltades de muralles L’església, romànica ampliada al s XII, és de tres naus i tres absis ha estat modernament restaurada conserva quatre retaules barrocs s XVIII, la imatge de la Mare de Déu s XII i set pintures els Set Sagraments de Poussin
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…
monestir de Sant Feliu d’Amunt
Priorat
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de Sant Feliu d’Amunt (Rosselló).
L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut Té un…
Sant Andreu de Sureda
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta o riera de Sant Andreu.
La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec El vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de la riera, a la carretera de Ceret a Argelers, al…
Rigardà
Municipi
Municipi del Conflent, situat a la zona de contacte entre els darrers contraforts del Canigó i la plana regada de la dreta de la Tet que centra Vinçà.
El terme és drenat per la riera de Rigardà dita també de Glorianes , que neix al vessant septentrional de la muntanya de Santa Anna dels Quatre Termes, dins el municipi de Glorianes, i aflueix, per la dreta, a la Tet, prop de Rodés La part muntanyosa del terme és, en part, boscada La superfície agrícola és de 111 ha, amb 64 dedicades a arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers i albercoquers, 42 a la vinya i 15 a les hortalisses enciams El poble 144 h agl 1981 298 m alt és situat a l’esquerra de la riera de Rigardà, al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Julià, on es…