Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
batllia d’Alcalà
Història
Antiga comanda del maestrat de Montesa que comprenia la vila d’Alcalà de Xivert i els castells de Xivert i de Polpís amb els termes respectius.
Alcalà d’Alfàndec
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell situat als contraforts septentrionals del Mondúber, dins el terme municipal de Benifairó de la Valldigna.
Rep popularment el nom del castell de la Reina Mora
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per…
Capaimona
Masia
Antic llogaret i masia del municipi de Tollos (Comtat) (751 m alt.), al límit amb el d’Alcalà de la Jovada.
Era lloc de moriscs, annexat el 1535 a la Jovada i adscrit a la parròquia de Benimassot, dels marquesos de Guadalest
el Millars
el Millars a la desembocadura
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani que neix a la serra de Gúdar (Aragó) i en direcció NW-SE travessa la terra castellonenca i desguassa a la mar prop d’Almassora, després d’un recorregut de 130 km.
La seva capçalera és formada per una xarxa radial de riuets rius d’Albentosa, de Cedrillas, d’Alcalà i de Mora que vénen de les serres de Javalambre, de Gúdar i de Penyagolosa de 2023 a 1 813 m alt, que es concentren prop d’Olba, a la ratlla d’Aragó i del País Valencià D’ací fins a Fanzara travessa la comarca de l’Alt Millars tallant perpendicularment l’estructura i fortament encaixat Finalment s’obre a la Plana, gran faixa de terreny pla, quaternari, que divideix en dues comarques Plana Alta, al N, i Plana Baixa, al S Els seus majors afluents són els de l’esquerra, el riu de…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
el País Valencià
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València; la capital és València.
Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…