Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Urchillo
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al S de la ciutat, al límit entre l’horta i la zona muntanyosa.
El 1914 hi fou creada la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat
monestir de Sant Genís de Fontanes
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), a la plana, entre el Tec i la serra de l’Albera.
El fundà el monjo Sentimir al principi del s IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’…
Torremendo
Poble
Poble del municipi d’Oriola (Baix Segura), al S del terme, vora el de Sant Miquel de les Salines.
La seva església la Mare de Déu de Montserrat, dependent fins aleshores de la catedral d’Oriola, fou declarada ajuda de la parròquia del Salvador al començament del s XVIII, i erigida en parròquia el 1786
Sant Genís d’Oriola
Convent
Convent mercedari del municipi de Sant Miquel de les Salines (Baix Segura), prop de la costa.
Depenia del convent d’Oriola i existia ja el 1419 A l’església de Montserrat d’Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls a defensar aquest convent quan era atacat pels pirates nord-africans Fou sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d’Oriola, i hi residien pocs religiosos
Picanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW del terme de València, de terreny pla i al·luvial, travessat d’W a E pel barranc de Torrent.
Tot el terme és conreat, amb predomini del regadiu El secà oliveres i garrofers es localitza al sector occidental el regadiu, en expansió, aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Picanya i la de Benàger derivades de la de Quart en el sector tradicional 306 ha, ampliat en unes 400 ha amb aigua de pous al sector meridional del terme el conreu principal és el taronger 500 ha, monocultura als sectors més recents i que coexisteix amb camps d’hortalisses a l’horta antiga La indústria és un fet recent, lligat a la industrialització de la comarca hom ha establert fàbriques petites i…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
Torrent de l’Horta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al SW de la ciutat de València, allargat des de la plana al·luvial de l’Horta fins als vessants meridionals de la serra de Parentxisa, al límit amb la Foia de Bunyol i amb la Ribera Alta.
Drena el terme el barranc de Torrent anomenat també rambla de Xiva o riu de Xest, que hi rep per la dreta el barranc de l’Horteta El sector forestal, a la zona muntanyosa de l’W, és cobert de matollar en la major part, amb importants pinedes al Vedat de Torrent, amb un total de 1 200 ha L’agricultura ocupa unes 2700 ha de secà i 3000 ha de regadiu el primer, en retrocés els darrers decennis, es localitza al sector occidental, en part abancalat, i es dedica a garrofers 900 ha, raïm de taula 760 ha, oliveres i ametllers 400 ha entre tots dos…
Canigó
© Fototeca.cat
Massís orogràfic dels Pirineus, el més oriental dels que depassen els 2.000 m.
El relleu Dins el sòcol d’esquists paleozoics empastats de granit fins a una profunditat de milers de metres, es dreça a l’angle NE de la zona axial damunt les planes del Conflent i el Rosselló, d’una banda, del Vallespir i de l’Alt Empordà, de l’altra Els materials foren afaiçonats en una plana d’erosió damunt la qual actuà el glacialisme quaternari amb llengües glacials que davallaven fins als 1700-1600 m, l’acció de les quals és en part continuada per les grans esllavissades que s’originen en èpoques de pluges intenses, del cantó del Vallespir La carena principal, arrodonida, de…
monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona,…
Oriola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana al·luvial del Segura i als relleus àrids immediats penibètics i subbètics extrems.
El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…