Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
l’Horta de l’Oest
Comarca de l’Horta, situada a ponent de València, vigent fins l’1 de gener de 2023.
Els límits occidentals de la comarca venien imposats per un conjunt de llomes i tossals calcaris sobre els quals se situaren els pobles de la zona En realitat, són suaus elevacions miocèniques que l’erosió posterior modelà en sentit allargassat i de forma perpendicular a la mar Ja a la vora dreta del Túria, hom troba el pla de Quart, constituït per una ampla superfície de toves i crostes calcàries plistocèniques presidida per la rambla del Poio Formaven l’Horta de l’Oest els municipis d’Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet, Torrent de l’Horta i…
Quart de Poblet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat al pla de Quart, a l’W del terme de València, allargat des de la plana al·luvial del Túria, a l’E, fins als primers turons que limiten l’Horta, a l’W.
El sector oriental ha estat afectat pel desviament del curs del riu, que en aquest indret pren la nova direcció vers el S i deixa separat l’extrem nord-oriental de la resta Bona part del terme és dedicada a l’agricultura La pràctica totalitat dels conreus són de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, a través de la séquia de Quart, a l’horta tradicional, a l’E, i gràcies a l’aigua de pous, que han transformat els darrers decennis el secà de l’W en tarongerar els cítrics són el conreu predominant amb 728 ha, mentre que les hortalisses en suposen 326 1985 les 88 ha de…
Manises
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, estès a la dreta del Túria (límit septentrional del terme) i accidentat al sector occidental pels primers turons (100 m alt.) que dominen la plana al·luvial del Túria.
L’àrea no conreada es limita a 45 ha de matollar La superfície de terres de conreu l’any 1985 ocupava 806 ha el 42% de la total del terme hi predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del Túria a través de la séquia de Manises i ocupa 660 ha, a les proximitats del riu tarongers 594 ha i una mica d’hortalisses el secà ha esdevingut quasi marginal 146 ha, la meitat de garrofers Un 90% d’explotacions tenen menys de 5 ha, i la pràctica totalitat de la superfície és treballada en règim directe El cens ramader del 1982 dona 4300 caps d’oví i 15500 d’aviram per a producció d’ous L’activitat…
Catarroja
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al sud del barranc de Xiva o riu de Xest, anomenat també barranc o torrent de Catarroja, que forma el límit amb el terme de Massanassa, estès en direcció NW-SE fins prop de l’Albufera (enclou una franja de terra poblada de joncs i canyars).
L’agricultura, de regadiu 1130 ha, ocupa gairebé la totalitat del terme hom utilitza una xarxa de séquies en gran part derivades de la séquia de Favara, amb aigua del Túria, que travessa el terme vers l’Albufera, parallela al riu de Xest l’aigua del subsol és també aprofitada a través de nombrosos pous El taronger 270 ha es dona al sector occidental, més alt i de terres més soltes les hortalisses, al voltant del poble, al sector central l’arrossar unes 480 ha ocupa el sector més oriental, la zona de marjals pròxima a l’Albufera, i actualment va en regressió davant el blat de moro…
Cornellà del Bèrcol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana estesa entre el Rard i el Tec.
El terme és a l’antiga zona forestal bosc del Bèrcol del nord d’Elna artigada a partir del s XVII i actualment coberta de vinya És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble De les 477 ha conreades, 167 són de vinya Hom hi conrea també 41 ha d’arbres fruiters albercoquers, presseguers i pomeres, 34 ha d’hortalisses i 28 de cereals aquestes i 200 ha de prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn uns 65 caps de boví i 125 d’oví El poble 939 h agl i 26 h diss 1981 15 m alt és a l’esquerra…
Silla
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit amb la Ribera Baixa, que s’estén en un territori pla a ponent del sector nord de l’Albufera.
L’agricultura, pràcticament tota de regadiu, ocupa tot el terme La séquia reial del Xúquer beneficia 1 400 ha 700 d’arròs a les marjals pròximes a l’Albufera, 400 de taronger, 450 de blat de moro i hortalisses La ramaderia té una certa importància La indústria, que tradicionalment no havia tingut gens de pes, s’ha desenvolupat els darrers anys fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de l’Horta paper, productes químics, adobs, mobles, tèxtil, metallúrgica, pinsos La població havia tingut un ritme lent i constant d’augment fins el 1965 el creixement s’ha…
Argelers
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l’Albera i la plana litoral rossellonesa.
La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó i la…
el Conflent
Comarca del Principat de Catalunya, a la Catalunya del Nord, a l’entorn de Prada.
La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de…
Perpinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…