Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Badia
Veïnat
Veïnat del terme municipal de Serrallonga (Vallespir) situat a la dreta del riu de Galdares, entre els pobles de la Menera i de Serrallonga.
Lagos
Ciutat
Ciutat del districte de Faro, Portugal, a l’Algarve.
Situada a la badia del mateix nom, a la façana meridional Destacat port pesquer i centre turístic
Sado
Riu
Riu de Portugal, al Baix Alentejo (180 km).
Neix al SW d’Ourique i desguassa a l’Atlàntic en un estuari que comunica amb la badia de Setúbal
Funchal
Chase Cheviron (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Capital de la regió autònoma de Madeira, a l’arxipèlag de Madeira, Portugal.
És situada al S de l’illa de Madeira, a la badia del seu nom, que s’obre entre les puntes de Garajan, a l’E, i Cruz, a l’W Centre administratiu, comercial i cultural de les illes Seu episcopal Port exportador de productes agrícoles Hi ha indústries alimentàries i és un centre turístic Té aeroport internacional
Setúbal
Ciutat
Capital del districte homònim, a Estremadura, Portugal.
Port de pesca i comercial situat al fons de la badia de Setúbal i a la desembocadura del Sado, té construccions navals, indústries químiques, construccions mecàniques i indústries derivades de la pesca Dominada pels lusitans, al s II aC fou conquerida pels romans, que en foren expulsats pels sueus 409 Ocupada pels àrabs primeria del s VIII, el 1237 fou reconquerida per l’orde de Santiago i, més tard, esdevingué corregidoria 1357 i un port important Presa pels castellans 1580, el 1640 hom hi proclamà Joan IV com a rei de Portugal Fou ocupada per les forces napoleòniques 1807-08
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent,…
Serrallonga
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la part baixa de la vall de Galdares.
S'estén entre el Montnegre 1 425 m alt, al S, límit amb l’Alt Empordà pla de la Muga, serra Llobera, coll de Maçanes, i l’aiguabarreig de la riera de la Menera amb el Tec, al N A més de l’esmentada riera, drenen el terme els seus afluents per la dreta, les rieres del Castell i dels Cortals més a l’E de la gran masia de Falgós, situada en un altiplà al S del terme, el municipi comprèn la capçalera de la riera de Falgós, tributària de la de Sant Llorenç de Cerdans aquesta masia centra el gran bosc de Falgós, que ocupa els vessants del massís del Montnegre La superfície agrícola censada és només…
Portvendres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Costa Vermella, façana marina de la Marenda entre Cotlliure i Banyuls.
Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres , seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes Accidenten el territori els darrers contraforts…
Espichel
Cap
Cap de Portugal, a l’oceà Atlàntic, que constitueix el límit septentrional de la badia de Setúbal.
Paulilles
Llogaret
Llogaret del municipi de Portvendres (Rosselló), fins a mitjan segle XX del de Banyuls de la Marenda, al fons del port de Valentí o badia de Paulilles, oberta als caps de Biarra i d’Ullastrell, on la vall de Cosprons arriba a la mar.
El 1885 hi fou construïda la primera fàbrica de dinamita de França, dedicada a la producció d’explosius per a ús civil fins al 1984, que fou clausurada El 2008 finalitzaren els treballs de rehabilitació de l’indret de Paulilles, on l’enginyer suec Alfred Nobel installà la primera fàbrica de dinamita i explosius a l’estat francès S’hi obrí al públic un espai museístic, la Casa del Paratge, sobre la història de la fàbrica Nobel i el procés de fabricació dels explosius L’any 2011 entrà a formar part de la xarxa “Grand Site de France” com a indret d’especial interès i rellevància patrimonial