Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Ceret
Ceret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, estès vers el sud fins a la serralada que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, entre el roc de Frausa (1.450 m) i el pic de les Salines (1.333 m).
Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…
el Pont de Ceret
Barri
Barri de la vila de Ceret (Vallespir), a la vora del Tec, a l’indret de l’antic pont de Ceret (o del Diable), al llarg de la carretera a Prats de Molló.
Hi ha l’estació de ferrocarril
Sant Ferriol

Façana principal del santuari de Sant Ferriol (Ceret)
© Jaume Ferrández
Santuari
Santuari del municipi de Ceret (Vallespir), al N del terme, prop del de Vivers.
S'alça a 301 m alt, en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir El sant que s’hi venera sant Ferriol és copatró de Ceret un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret L’església actual és del segle XVII
Sant Jordi del Carner
Església
Església del municipi de Ceret (Vallespir) situada entre la vila i Morellàs, a l’antic pla del Carner
.
El 1387 el bisbe d’Elna donà permís per a la seva construcció El 1507 en tenien cura dos administradors de Ceret El 1674 s’hi lliurà a prop una forta batalla, després de la conspiració de Vilafranca, entre la tropa francesa de Schömberg i l’espanyola del duc de San Germano, que acabà amb una carnisseria No té culte i es troba abandonada
el Vallespir

Comarca de la Catalunya del Nord, a la regió de Perpinyà.
Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…
Pontellà
Pontellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana que s’estén de Perpinyà als Aspres, a l’esquerra del Rard, límit oriental del terme.
El sector de llevant, que centra el poble de Nils, és drenat per la Canta-rana A la resta, l’aigua derivada del canal de Perpinyà rega alguns horts Hi ha unes 1 300 ha conreades, dedicades a la vinya gairebé en la seva totalitat Hom elabora vins amb denominació d’origen controlat Hi ha també fruiterars presseguers, albercoquers, pomeres, cirerers i pereres i hortalisses escaroles, carxofes i julivert El poble és situat a 101 m alt, a banda i banda de la carretera de Perpinyà a Ceret per la part de Llauró Dins el terme hi ha, a més, l’antic priorat de Sant Nicolau d'Aiguaviva
regió de Perpinyà
Regió coincident amb el NE de Catalunya, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya del Nord, i tradicionalment Catalunya francesa
.
Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat entre els de Prada i Puigcerdà
Prunet i Bellpuig
Prunet, cap del municipi de Prunet i Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Buletó (límit septentrional).
El sector oriental el Montner, 782 m alt i meridional puig Roig, 863 m alt són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet que comunica amb la plana del Rosselló, del Fortó amb Ceret i de Xetard amb l’alt Vallespir La major part del terme és coberta de boscs i garrigues L’agricultura es limita a 30 ha essencialment pastures i algunes hectàrees de vinya, arbres fruiters i cereals La població, disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig Comprèn, a més, el santuari de la Trinitat on es…
Sant Andreu de Sureda
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta o riera de Sant Andreu.
La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec El vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de la riera, a la carretera de Ceret a Argelers, al…
Reiners
Reiners
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall del Tec, entre els dels Banys d’Arles i Ceret.
Comprèn, a més, la vall baixa del riu Ample i la vall de la riera de Reiners , amb la dels seus tributaris, de les Pinyeteres i de la Vallera vers l’W inclou també un sector de les muntanyes que dominen els banys d’Arles, fins a les mateixes gorges de Montdony Gran part del terme és boscada, especialment la meitat meridional alzines, roures, castanyers i faigs La superfície agrícola ocupa 281 ha, vora la vall del Tec Els conreus més importants són arbres fruiters 113 ha cirerers, pomeres, presseguers i albercoquers, vinya 112, hortalisses 17, cereals 6 i pastura i farratge 23 La ramaderia…