Resultats de la cerca

Hi ha 612 ha conreades, 300 de les quals són de vinya, que produeix vins de denominació d’origen controlat Les hortalisses en expansió ocupen 196 ha carxofes 153 ha i escaroles 19 Hi ha dues cooperatives La ramaderia ovina consta d’uns 870 caps A l’activitat pesquera de la Platja de Santa Maria s’ha sumat el turisme, que afecta no solament aquest nucli, sinó, en general, tota la zona costanera al nord del terme, vers el rec del Bordigó, que procedeix de Torrelles, s’ha desenvolupat un curiós nucli de barraques d’estiueig de gent del país, especialment perpinyanesos, anomenat el Bordigó El…

Rega els termes de Bages, Cornellà del Bèrcol i Alenyà, i desemboca a l’estany de Sant Nazari

No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà Conflent per tal de demanar la pluja Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença

Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en…

És un promontori planer i retallat damunt la mar, al nord mateix de l’actual frontera francoespanyola

El terme és a l’antiga zona forestal bosc del Bèrcol del nord d’Elna artigada a partir del s XVII i actualment coberta de vinya És travessat per l’aigua de l’agulla de la Mar, que rega un sector d’horta, especialment al sud del poble De les 477 ha conreades, 167 són de vinya Hom hi conrea també 41 ha d’arbres fruiters albercoquers, presseguers i pomeres, 34 ha d’hortalisses i 28 de cereals aquestes i 200 ha de prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn uns 65 caps de boví i 125 d’oví El poble 939 h agl i 26 h diss 1981 15 m alt és a l’esquerra de l’agulla…

Les notícies més velles són de l’any 1642 La devoció popular renovà i engrandí l’església al s XVIII i declarà el sant protector de la vila Cada any el 16 d’agost s’hi celebra una tradicional processó per mar Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari

Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al tercer decenni del segle…

Conserva un retaule del començament del segle XVII, obra de Jaume Forner

Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l’agulla de la Mar Els principals conreus són els fruiters sobretot presseguers, que ocupen unes 250 ha La vinya és encara important unes 100 ha, el 50% de les quals són dedicades a vins de qualitat Destaca també la producció d’hortalisses, gran part en règim d’hivernacle El 1982 entrà en servei l’Institut Agrícola El poble 13 m alt és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial SantPere Era, probablement, una villa romana dins l’àmbit de la ciutat d’Elna hom incrustà a la façana de l’…