Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
mas Concellabre
Masia
Masia del municipi de Santa Llocaia (Alta Cerdanya), entre Palau de Cerdanya i Càldegues, considerat el major productor de blat de la comarca.
el Mas de la Garriga
Priorat
Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), del Rosselló, conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc).
Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals Fou priorat del s XIII al s XV El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó
mas de Jau
Masia
Masia del municipi d’Estagell (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, a l’entrada de l’estret de Cabanac.
Havia estat una granja del monestir de Clariana o de Jau
mas d’Albaret
Masia
Masia del municipi de Toès (Conflent), situada a 1 358 m d’altitud, damunt la riba dreta de la Tet.
Era una possessió de Cuixà, esmentada ja a l’acta de fundació d’aquest monestir, del 879
mas de Sant Vicenç
Obrador de ceràmica de Perpinyà (Rosselló), al barri de Sant Galderic, creat per Fermí Bauby
.
S'hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc
mas de Sant Esteve
Masia
Església
Masia i antiga església del municipi d’Éguet (Alta Cerdanya), al S del poble.
el Puig del Mas
Veïnat
Veïnat del municipi de Banyuls de la Marenda (Rosselló), al S del nucli urbà, a la dreta de la riera de Banyuls.
mas de l’Alzina
Masia
Masia i antic terme del municipi de Glorianes (Conflent), a la capçalera de la riera de les Croses, al límit amb el Rosselló.
Al s XIV n'era senyor el prior de Marcèvol
la Sagristia
Barri
Barri del municipi dels Masos (Conflent), al SE de la vila de Prada.
L’antic mas de la Sagristia era una pertinença del monestir de Cuixà
el Tec
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall del Tec, entre el mas de les Sitges i la confluència amb el torrent de la Fou.
El sector de la dreta del riu és molt poc extens el sector de l’esquerra comprèn la llarga vall de la Comalada, que davalla del pic dels Tresvents 2 731 m alt, al massís del Canigó, on es troben el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas i fàbrica d’electricitat de l’ Allau i el llogaret de Bennat, i, a l’extrem oriental, al límit amb el terme de Montferrer, el mas i castell de Coç El bosc ocupa bona part del terme roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes La major part de la superfície agrícola 509 ha correspon a pastures i farratge 498 ha i només 12 ha…