Resultats de la cerca

El sector septentrional és accidentat per les Corberes, que es comuniquen amb el Perapertusès en aquest indret pel grau de Maurí 420 m alt, obert a l’W del castell de Querbús Perapertusès, al límit amb el terme i el sector meridional ho és pels vessants orientals de la serra de l’Esquerda L’agricultura és absolutament especialitzada en la vinya 2 035 ha i produeix un vi dolç natural, i vi de qualitat superior amb la denominació d’origen de vi de les Corberes el vi dolç natural generalment és vermell, prové de macabeus i de garnatxes grisos, forma part de la qualitat Ribesaltes i, quan ha…

La part meridional del terme és regada amb aigua procedent de la Tet els costers del sector septentrional són coberts de vinyes L’agricultura és la base econòmica del municipi Hom conrea vinya es produeix vi amb denominació d’origen controlada i, al regadiu, destaquen les hortalisses, amb una gran quantitat d’hivernacles També hi ha fruiters La ramaderia bestiar oví i cabrú completa l’economia La població ha augmentat progressivament els darrers anys a causa de la intensificació dels conreus i perquè hi resideix gent que treballa a Perpinyà El poble 70 m alt centra el sector més pla i regat…

Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al tercer…

La costa, a part un petit sector de la façana marítima de l’Albera és formada per un estret coixí de sorra gruixuda que continua cap al nord i enllaça amb les llargues platges rosselloneses La platja d’Argelers, que havia estat la base d’una modesta activitat pesquera, s’ha vist transformada pel turisme, que ha donat lloc a la formació de de dos nuclis importants la Platja d’Argelers, a la zona més propera a la vila, i el Racó, al límit entre la platja i la costa rocosa La platja és interrompuda pels graus o embocadures de les rieres el grau de la Maçana, entre el Racó i la Platja d’Argelers…

La geografia Cap de comarca, Prada És constituïda per l’alta i mitjana vall de la Tet, des que aquesta abandona la fossa de Cerdanya, al congost entre Sautó i Fontpedrosa, fins al Riberal rossellonès Els trets fonamentals de la conca responen a la continuació oriental de les línies de fractura de la Cerdanya, que delimiten també aquí una cubeta d’esfondrament, però molt més estreta i encaixada La tanca, al sud, el massís que s’estén des del pic d’Eina 2786 m alt fins a roca Colom 2464 m, partió amb la vall del Ter Ripollès, que s’enlaira després vers el NE fins al puig de Tretzevents 2763 m i…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i…

Cap de comarca Ceret El territori El relleu Presenta un fort contrast entre les altes muntanyes del massís del Canigó i les valls El baix Vallespir, és a dir la conca de Ceret, es comunica amb la plana de Rosselló i té unes activitats semblants només el fet d’esser enclotat entre els Aspres al N i el massís del roc de Frausa al S en determina el caràcter de conca El Vallespir mitjà és un conjunt de valls de vessants rosts i boscats, dominades per alzines al solell i de roures i castanyers a l’obac L’alt Vallespir té, a sobre de valls encaixades, uns replans i uns amples alvèols granítics…

La geografia El nucli del Rosselló és una plana on adquireix la màxima amplària la cicatriu tectònica que separa el Pirineu Central i l’Oriental tallant l’eix orogràfic diagonalment de l’Urgellet, per la Cerdanya i la vall alta de la Tet Conflent fins a mar Aquesta plana, que s’allarga una mica pel litoral comprenent terres llenguadocianes vora l’estany de Salses i vallespirenques al sud del Tec, és originàriament una depressió herciniana, reblerta per la mar terciària sobretot del Pliocè amb dipòsits de centenars de metres de gruix A l’interior de Perpinyà, exceptuant la vall de la Tet, els…