Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sant Vicenç de Cotlliure
Santuari
Santuari de la vila de Cotlliure (Rosselló), construït en un petit illot, davant el port d’Amunt.
Les notícies més velles són de l’any 1642 La devoció popular renovà i engrandí l’església al s XVIII i declarà el sant protector de la vila Cada any el 16 d’agost s’hi celebra una tradicional processó per mar Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari
Consolació
El santuari de la Consolació , a Cotlliure, segons una litografia del cavaller de Basterot (1829)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Consolació,
del municipi de Cotlliure (Rosselló), al vessant N de la serra de l’Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui.
Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana l’església és esmentada ja el 1292 Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà Hi tenia lloc una important fira els dies de festa Fou propietat del municipi de Cotlliure venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat collectiva, que encara subsisteix L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del s XVII Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars
Prada
Vista aèria de la vila de Prada amb el Canigó al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Conflent, que ocupa bona part de la cubeta de Prada, una de les dues en què se subdivideix el Conflent estricte (la dovella enfonsada per falles dins els Pirineus axials paleozoics); és reblerta de materials detrítics pliocènics, d’origen continental o lacustre.
La Tet en voreja la falla septentrional Molt inclinada a l’E de 500 a 200 m alt i no atesa pel glacialisme, ha estat acabada de replenar pels alluvions quaternaris del riu, prou encaixat per tallar el sòcol en algun sector El terme arriba al s fins al coll de Creu contraforts septentrionals del Canigó, i al N fins a la vall de la Castellana El principal producte agrícola són els arbres fruiters 356 ha els presseguers ocupen 208 ha, les pomeres 69 ha, els albercoquers 34 ha i els cirerers 7 ha entre les hortalisses 40 ha dominen l’enciam i les patates la vinya 46 ha produeix vins de taula Els…
Palau del Vidre
Palau del Vidre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la riba dreta del Tec, que fa de límit N.
És drenat, a més, pel Tanyarí afluent, per la dreta, del Tec i per la ribera de Sant Andreu en un petit sector, límit oriental del terme La part septentrional és regada pel rec de Palau , del qual deriva l’aigua del Tec a Cabanes, i per l’agulla Cabdal Predomina l’agricultura de regadiu, que ocupa 504 ha de les 828 ha de conreus totals 1989 Hom hi conrea sobretot hortalisses tomàquets, enciams i escaroles, a més d’unes 150 ha de vinya, que produeix vi amb denominació d’origen La ramaderia és integrada per uns 90 caps de bestiar oví Hi ha…
monestir de Sant Genís de Fontanes
Llinda de la porta del monestir de Sant Genís de Fontanes
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), a la plana, entre el Tec i la serra de l’Albera.
El fundà el monjo Sentimir al principi del s IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’aleshores per…
Ceret
Ceret
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall mitjana del Tec, estès vers el sud fins a la serralada que separa el Vallespir de l’Alt Empordà, entre el roc de Frausa (1.450 m) i el pic de les Salines (1.333 m).
Aquest sector meridional és cobert de boscs de roures i castanyers i d’alzines sureres bosc de la Vila, que ocupen 1700 ha prop del 50% del terme A més del Tec, és drenat per la riera de la Vallera i el torrent de Noguereda, afluents seus per la dreta L’agricultura és dedicada principalment a la vinya 480 ha i als arbres fruiters 381 ha, sobretot cirerers és el primer productor de cireres primerenques de la regió, amb unes 1500 tones, presseguers 44 ha pereres 24 ha Hi ha una cooperativa vinícola, comuna amb alguns pobles veïns, que rep la totalitat de la collita de 20 a 25000 hl hom produeix…
Perpinyà
L’antiga Llotja de Perpinyà, amb la Venus de Maillol, a primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, capital de la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals), a la vall baixa de la Tet.
La geografia S’estèn entre el torrent de la Llavanera en part límit septentrional i el Rard en part límit meridional, al centre de la plana rossellonesa, al sector pròxim a la mar el límit oriental en dista 5 km, travessat de N a S per les grans vies de comunicació que uneixen la resta del Principat de Catalunya amb el continent europeu Capital del departament dels Pirineus Orientals, Perpinyà forma part de l’establiment públic supramunicipal “Perpinyà-Mediterrània Comunitat Urbana” 264105 h 2014, que aplega trenta-sis municipis mancomunats dels voltants de la capital rossellonesa, amb…