Resultats de la cerca

Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen

Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat entre els de Prada i Puigcerdà

El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall

El sector septentrional, desboscat i d’escàs rendiment agrícola, correspon a l’antic terme de Coma El poble 320 m alt és esglaonat als costers d’un turó granític, a la riba esquerra de la Tet, coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Eus , esmentat el 1218 i al voltant del qual al segle XIV fou construït un recinte fortificat, des del qual fou rebutjat l’assalt francès el 1598 El 1793, durant la Guerra Gran, fou incendiat per l’artilleria del general Ricardos Al peu del turó, vora el riu, hi ha la primitiva església parroquial de Sant Vicenç d’Eus L’actual església parroquial…

Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en justifica el…

Comprèn el territori del departament francès dels Pirineus Orientals La seva jurisdicció s’estén sobre 253 parròquies, dividides en 3 arxiprestats Forma part de la província eclesiàstica d’Albi Correspon a l’antic bisbat d’Elna, els bisbes de la qual des del 1602 traslladaren llur seu a Perpinyà, encara que han conservat fins avui dia el títol antic Suprimida el 1801 i agregada a la de Carcassona, fou restablerta el 1817 Adquirí part de la diòcesi d’Urgell Alta Cerdanya i d’Alet Capcir i Fenolleda L’any 1996, el papa Joan Pau II nomenà André Fort Chalon-sur-Saône, 1935 bisbe de…

Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…

El sector de la dreta del riu és molt poc extens el sector de l’esquerra comprèn la llarga vall de la Comalada, que davalla del pic dels Tresvents 2 731 m alt, al massís del Canigó, on es troben el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas i fàbrica d’electricitat de l’ Allau i el llogaret de Bennat, i, a l’extrem oriental, al límit amb el terme de Montferrer, el mas i castell de Coç El bosc ocupa bona part del terme roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes La major part de la superfície agrícola 509 ha correspon a pastures i farratge 498 ha i només 12 ha es dediquen a…

La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa lletera d’Er…