Resultats de la cerca

Corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar al s XII, hom hi construí un portal, amb decoració d’inspiració probablement provençal, de gres roig La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l’esterilitat

No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà Conflent per tal de demanar la pluja Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença

Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana l’església és esmentada ja el 1292 Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà Hi tenia lloc una important fira els dies de festa Fou propietat del municipi de Cotlliure venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat collectiva, que encara subsisteix L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del s XVII Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars

Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat entre els de Prada i Puigcerdà

Hi ha claps de roures, garrigues i algun alzinar La superfície agrícola és de 150 ha, 41 de les quals són de vinya que produeixen vi, en part, amb denominació d’origen controlat, 3 ha d’hortalisses, 15 ha de cereals i 86 ha de pastures i farratge El cens ramader és de 10 bovins, 90 ovins i 5 equins Damunt la Matassa hi ha l’antic molí de Perles La població ha estat tradicionalment escassa El poble 50 h agl 1982 510 m alt és en un coster, al voltant de l’església parroquial, al camí que duu a Sant Pau de Fenollet per la collada de Ventafarines 632 m alt prop de la…

La costa, molt retallada, ha pres el nom de Costa Vermella La seva unitat geogràfica li ha valgut de constituir, des de la reestructuració administrativa de l’Estat francès, el cantó de la Marenda La zona muntanyosa de l’Albera, que havia estat molt boscada especialment alzines sureres, que donaren base a la indústria tapera, actualment és molt degradada La vinya, que arriba fins als 500 m, produeix tradicionalment un vi d’una gran qualitat vi de Banyuls Per evitar l’erosió deguda als forts pendents, les terrasses són tallades en la forma dita de peus de gall Els…

És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat predominant del…

Comprèn també la vall de Campcardós, afluent, per la dreta, del riu d’Aravó i que davalla del puig de Campcardós 2905 m alt, de la portella Blanca d’Andorra i del pic Negre d’Envalira 2825 m alt Més al N dels pics de Fontnegra 2878 m alt, al vessant occità dels Pirineus, comprèn encara el sector oriental de la capçalera de l’Arieja, riu que forma el límit amb Andorra, damunt el qual hi ha el punt fronterer del Pas de la Casa Tradicionalment, l’activitat econòmica principal era la ramaderia boví i oví, que condicionava els conreus, bàsicament prats i farratge Actualment, les…

La capçalera d’aquesta és formada pel vessant occidental del Puigmal, on neix el riu d’Er que en aquest sector pren el nom de l'Aiguaneix, afluent, per l’esquerra, del Segre, al qual desemboca prop de Llívia La vall és flanquejada al NE per una alineació on es destaca la tossa d’Er 2 350 m alt i al SW per la tossa del Pas dels Lladres 2 662 m i la serra de l’Artiga La major part del territori és cobert pel bosc i pels pasturatges 222 ha Hom conrea 56 ha de cereals sègol i blat i 4 ha d’hortalisses El bestiar boví 190 caps és una de les principals fonts de riquesa La cooperativa lletera d’Er…

De les 1 578 ha de conradís, la major part són dedicades a la vinya 1 079 ha, 685 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior Hi ha 256 ha de fruiters 167 de presseguers, 85 d’albercoquers i 4 de pomeres, 91 ha d’hortalisses 46 d’escaroles, 19 de tomàquets, 16 d’enciams, 2 de julivert, 1 d’espàrrecs, 1 de llegums i 1 de fruits primerencs i 1 ha de cereals La ramaderia de bestiar oví 257 caps complementa l’economia L’activitat industrial, tradicionalment centrada en la terrisseria poals i en la fabricació de paper i botes, és dedicada, actualment, a la…