Resultats de la cerca

Es troben l’una prop de l’altra, a cada banda de la riera d’Adest o de Merlès, que marcava la divisòria tradicional entre el bisbat de Vic i el d’Urgell, després de Solsona Sant Martí, existent ja el 988, era la parroquial dels masos situats a l’esquerra de la riera i que pertanyien a la diòcesi de Vic En la seva demarcació 14 masos el 1686 es trobava el castell de Merlès Tingué com a sufragània Sant Pau de Pinós L’edifici, d’origen romànic, fou ampliat i modificat al s XVII

Abans fou parròquia independent 1255, però a partir del s XV consta com a sufragània de Gisclareny

Situació i presentació És situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, a la vall mitjana de la riera de Llémena, afluent al Ter per l’esquerra, que drena i travessa el terme en direcció NW-SE Confronta amb els termes de Canet d’Adri E, Sant Gregori SE i S, amb els selvatans de Sant Julià del Llor i Bonmatí SW i Amer W, amb els garrotxins de Sant Aniol de Finestres W i Mieres NW, i amb Sant Miquel de Campmajor N, del Pla de l’Estany El territori és accidentat, ocupat per un seguit de puigs i turons que separen la vall de Llémena de la de la riera de Rocacorba, amb els antics volcans de…

Existia ja el 1312 Fou coneguda també per Sant Martí de Bellera

És un edifici romànic del s XII, avui sense culte, que consta des de l’any 1170 Al s XIV era sotmès a Castellar del Riu

L’església parroquial Sant Martí fou consagrada el 1349 La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal

És situat al vessant meridional de la serra de la vall de Llimiana, dominant aquesta vall, que drena el riu de Barcedana, davant el Montsec, a poca distància de Sant Miquel de la Vall, al terme del qual pertangué

Antigament també fou anomenada Sant Martí de la Quadra o de Montdarn, per tal com depenia de Sant Joan de Montdarn Existia ja el 1131 L’església romànica fou restaurada i beneïda el 1910 Té darrere seu una gran pedra dreta, considerada un menhir

És una església del s XIII, sobrealçada i abarrocada al s XVIII, amb un antic santuari, cavat a la roca, que sembla la capçalera d’un temple preromànic del s X